Eritropatologia i trastorns de l'hematopoesi - Causes i diagnòstic de les anèmies minoritàries
Investigadors principals: Dr. Joan Lluís Vives Corrons i Dra. Maria del Mar Mañú
Les anèmies minoritàries
L’anèmia no és una malaltia pròpiament dita, sinó una manifestació clínica d’una malaltia que pot ser originada per diferents causes. Totes aquelles malalties, en les que la principal manifestació clínica és l’anèmia, i que afecten menys de 5 persones de cada 10.000, s’anomenen anèmies minoritàries o “rares”. Aquest grup d’anèmies, majoritàriament d’origen congènit o hereditari, agrupen un total d’aproximadament 90 malalties diferents, generalment greus, i moltes vegades de difícil diagnòstic. A causa d’això són poc conegudes, i requereixen una consideració especial.
Les anèmies, en general, poden obeir a dos mecanismes fonamentals:
- Trastorn de l’hematopoesi, pel que la medul·la òssia no funciona bé, sigui a causa d’una mancança, com per exemple l’anèmia de Fanconi, o d’una desregulació, com per exemple l’anèmia diseritropoiètica.
- Defecte o lesió de les hematies (glòbuls vermells) pel que es destrueixen abans d’hora (anèmia hemolítica). Les seves causes poden ser molt diverses, predominant les d’origen congènit o hereditari com, per exemple, les hemoglobinopaties (malaltia de les cèl·lules falciformes i anèmia de Cooley), enzimopatíes (favisme, dèficit de piruvat cinasa) o membranopatíes (esferocitosi, hereditària). Entre les causes d’origen adquirit, destaquen les anèmies hemolítiques autoimmunes, les d’origen mecànic i l’hemoglobinúria paroxística nocturna (HPN).
El repte de construir xarxes
El caràcter minoritari, o molt poc freqüent, d’aquestes anèmies fa que, si no es treballa en una xarxa d’àmbit internacional, resulta molt difícil de dur a terme una correcta assistència clínic-sanitària dels pacients, o una recerca fructífera que permeti avançar en el seu coneixement. Per aquest motiu, el Dr. Joan Lluís Vives Corrons i el seu equip són cofundadors de la Xarxa de Referència Europea en Anèmies Minoritàries o ENERCA, acrònim de European Network for Rare and Congenital Anaemias, un projecte europeu cofinançat per la Comissió Europea des de l’any 2002 (www.enerca.org). Durant els darrers 3 anys, aquest projecte ha desenvolupat quatre plataformes per a dissenyar, validar i implementar nous serveis digitals (e-ENERCA) dirigits a millorar el flux i volum de la informació pel diagnòstic d’aquestes anèmies minoritàries (Telemedicina), el registre de pacients (e-Registry), la formació continuada dels professionals (e-Learning) i, sobretot, la recerca dels seus mecanismes epidemiològics, fisiopatològics i moleculars.
Gràcies a la implementació de la Directiva Europea de Salud Transfronterera (EC 2011), durant l’any 2016, de la mà del Dr. Vives i del Dr. Pierre Fenaux de l’Hospital Saint Louis de París, s’ha aconseguit expandir la xarxa europea, en principi limitada a les anèmies, a la resta de malalties de la sang (oncològiques i no oncològiques) mitjançant la creació d’una Xarxa Europea de Referència en Malalties Hematològiques Minoritàries o Rares que es coneix amb el nom de EuroBloodNet. D’aquesta manera s’ha pogut establir un mapa europeu dels millors centres d’experts (o de referència) en malalties de la sang i les corresponents connexions, fonamentals per compartir coneixements i afinar en els diagnòstics.
Per què necessitem investigar?
El 80% de les anèmies minoritàries són d’origen congènit i, per tant, diagnosticades en els primers anys de vida, és a dir, en el curs del naixement (anèmies neonatals) o durant l’edat infantil, fet pel qual són considerades malalties pròpies dels nens o de la gent jove. En general, es tracta de malalties greus, i en alguns casos, de diagnòstic difícil, fet que comporta, quasi sempre un alt grau de patiment de les famílies. El fet de ser anomenades “rares” no apunta a una condició d’estranyesa, sinó que són poc freqüents, és a dir, amb una prevalença a la població europea, inferior a 5 casos per 10.000 habitants. Això fa que, per aquestes malalties, existeixi encara un ampli ventall de possibilitats en el camp de la recerca, tant pel que fa al diagnòstic d’aquelles degudes a un mecanisme complex, com al tractament, inexistent per a la majoria d’elles i basat essencialment en procediments pal·liatius, a excepció del trasplantament de progenitors hematopoètics (TPH).
L’impacte de la nostra feina
Els projectes actuals d’aquest equip se centren en diferents temàtiques relacionades amb els glòbuls roigs, la seva funció i l’impacte epidemiològic de les anèmies minoritàries al nostre entorn sanitari. Les diferents línies de recerca són les següents:
- Estudi del comportament funcional dels glòbuls roigs com a cèl·lules que circulen per torrent sanguini, mitjançant l’anàlisi de la seva composició, forma i capacitat de deformació en diferents mitjans que emulen les característiques de la microcirculació. Això permet conèixer el grau de lesió dels eritròcits i la seva capacitat per superar les barreres que imposa la circulació a través dels diferents teixits, especialment la melsa.
- Estudi de la base molecular de les anèmies rares mitjançant la utilització de panels de gens que permetin identificar les mutacions implicades en cadascuna d’elles, que modifiquin la seva manifestació clínica o que, d’alguna manera, puguin explicar el seu mecanisme etiològic o fisiopatològic.
- Estudis centrats en determinats aspectes de la patologia eritrocitària com, per exemple el Projecte PK Deep, centrat en l’estudi de l’enzim piruvat cinasa (PK) mitjançant la creació d’una plataforma que inclou aspectes diagnòstics, epidemiològics, moleculars i de tractament. El PK és un enzim vital pel manteniment energètic de l’hematia, i el seu dèficit (PKD) és una de les causes més freqüent d'anèmia hemolítica congènita no esferocítica (CNSHA). Amb una prevalença estimada d’1 cas cada 20.000 persones, un dels principals objectius d’aquest projecte és crear un registre europeu de PKD.
- Estudiar el mecanisme, en general, multifactorial de l’anèmia en persones d’edat avançada (anèmia del vell) i com l’envelliment de la medul·la òssia pot conduir a més d’una fallida en la producció de les hematies, a una transformació maligna de les cèl·lules mare pluripotents. Aquesta és una àrea que encara no ha estat ben estudiada i per això bastant desconeguda.
- Continuar mantenint i establint nous lligams amb les Xarxes Europees de Referència en Malalties Minoritàries (ERN), especialment amb EuroBloodNet per tal d‘avançar en el diagnòstic de les malalties hematològiques rares (RHD), el seu coneixement, i facilitar la recerca amb equips multidisciplinaris i transfronterers.
Dossier informatiu de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras
+ info
Per a més informació, es poden consultar les pàgines web següents:
