Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Ester

Hola, em dic Ester i el que explicaré a continuació em costa molt, ja que sóc una persona a la qual no li agrada que la gent l'estimi per llàstima. Tampoc m'agrada parlar d'això però és una etapa de la meva vida que sé que hauria d'explicar amb orgull, però quan em va passar i on visc jo, a Miranda d'Ebre, hi havia molta ignorància i la segueix havent. També sóc conscient que el que vaig a narrar no serà com t'ho pot contar la meva mare o el meu avi, que van estar aquí des del primer dia.

Sóc ex-pacient de leucèmia. Me la van detectar el 6 de febrer de 1989 i només tenia 6 anys. Em van ingressar a Miranda amb un catarro, però evident no era això. D'aquí em van dur a Vitòria on va començar tot el procés. El que més els va importar és que em va sortir un hematoma al bessó dret que em va deixar immòbil durant 3 mesos. Els metges deien que no tornaria a caminar però jo estava convençuda que si i vaig aprendre a caminar com un bebè.

Mentrestant, totes les setmanes em donaven quimios horribles. Encara recordo els vòmits i la cara del meu germà i dels meus cosins, tots aquí amb mi. Durant un tractament al doctor se li va oblidar donar-me unes pastilles i em va provocar el que solen anomenar "una mort dolça". Em van tornar a ingressar i em vaig recuperar en 10 dies. Mentrestant el meu pare no feia més que estudiar el cas del Senyor Josep Carreras i el seu auto trasplantament i la Fundació que acabava de crear.

Les quimios van fer el seu efecte perfectament i els doctors van recomanar que ens oblidéssim del tema per un temps, ja que ja estava en remissió i el trasplantament podia esperar 5 o 6 anys.

El meu pare, no conforme i després de mil trucades, va assolir una cita amb el Dr. Albert Grañena per comentar-li la situació i demanar-li que em visités. A l'octubre d'aquest mateix any ens vam anar el meu pare, la meva mare, el meu avi i jo a Barcelona, a l'Hospital Clínic. Me'n recordo com si fos avui d'aquest passadís amb aquests bancs blancs on mil vegades plorava perquè m'anaven a fer la punció. Les primeres cares que vaig veure quan vaig arribar van ser el Professor Ciril Rozman, el Dr. Albert Grañena i els meus metges, el Dr. Jordi Sierra i el Dr. Enric Carreras, que m'agafaven en braços i em deien "ratona". Al Dr. Enric Carreras l'estimo un munt i m'alegro que ell sigui qui explica com es realitza i es prepara a la persona que va a ser donant.

Tornant a la meva història, ens vam quedar una setmana, en la qual em van fer un munt de proves com si d'un conillet d'índies es tractés, entre elles una punció medul·lar, i vam regressar a Miranda. Jo seguia anant al col·legi i fent la meva vida quotidiana, fins que a finals de novembre van trucar i ens van dir que ja estava tot llest.

El 7 de Desembre de 1989 a les 12:00 del migdia em van auto trasplantar. Va durar uns 8 o 10 minuts, vaja igual que una punció. Després de l'auto trasplantament va arribar a l'hospital el Senyor Josep Carreras a la inauguració de la planta per a la seva Fundació. Jo ho vaig veure per la tele però els meus pares i el meu avi si que van estar amb ell. A l'endemà vam anar a la planta nova i allà vaig estar una mica malalta. Vaig estar 2 mesos a la càmera nova que vaig estrenar i quan vaig sortir @vaig signar. El pitjor dia va ser quan em van rapar el pèl, ja que amb la quimio no es va caure i m'ho van haver de rapar, per higiene més que res. Després em van passar a una habitació on vaig estar poc temps i, al maig d'aquest mateix any, el metge va dir que seria convenient tornar a Miranda. El canvi em va venir súper bé encara que anàvem totes les setmanes a la revisió, després cada tres mesos, després cada sis o cada any fins que em van donar l'alta.

Vull donar el meu suport a tot el món que es trobi en aquesta situació, anònims o famosos, i desitjar-los molta sort i els seus acompanyants també. Quan a mi em va ocórrer era innocent però era una nena i pensava: "Quan surti d'aquí m'hauré curat", i ho vaig aconseguir, així que, a tots, molt d'ànim.

Si vols informar-te sobre què és la donació de medul·la òssia per ajudar a molts pacients de leucèmia a tenir una oportunitat de curació, fes clic AQUÍ. Recorda que la donació de medul·la òssia és altruista, anònima i universal. Si t'inscrius com a donant de medul·la òssia, has d'estar disposat a fer efectiva la donació per a qualsevol persona del món que ho necessiti. Si vols més informació, escriu-nos a donants@fcarreras.es o truca'ns al telèfon gratuït 900 32 33 34 .

També pots fer-te soci de la Fundació Josep Carreras. Amb molt poc, ens ajudaràs a continuar investigant.

Pàgina web actualitzada 15/03/2019 10:38:10