Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Eva

1/12/2015. La meva mare es diu Eva, va néixer el 14 de juliol de 1959 a Tànger. És la quarta de quatre germanes. Sempre ha estat i és una persona enèrgica, familiar i plena de vida. Està casada, té dues filles, una néta, i una altra en camí.

Al maig de 2014, en un control rutinari després d'una operació de vesícula, a la meva mare li van detectar leucèmia mieloblàstica aguda. Abans de rebre el diagnòstic, la meva mare portava una època molt cansada i la veritat és que tenia molts hematomes al cos, però tots vam pensar que era una cosa normal, passatger. Ningú esperaa una notícia així. Just aquell any estàvem vivint un gran moment familiar amb l'arribada de la primera néta a la família, que en aquell moment tenia 6 mesos. La notícia va caure com un gerro d'aigua freda, però un cop assumida que era la nostra realitat, la seva realitat, ho vam afrontar amb molta força i energia per poder ajudar-la a superar aquest episodi en la seva vida.

Els metges van ser optimistes i ens van dir que faria un primer tractament ingressada gairebé un mes i que després es valoraria què fer. Van ser dies molt durs, però és una gran lluitadora i mai va perdre l'esperança i ganes de viure. Per sort, al finalitzar aquest cicle en les proves de control, va sortir que la medul·la estava neta i que el tractament havia estat el correcte, però per assegurar que aquesta malaltia desaparegués per sempre calia fer cinc cicles més. Cinc mesos més d'ingrés amb les seves èpoques de descans i recuperació a casa.

El meu pare, la meva germana, les meves ties, la meva àvia, les meves cosines i moltes persones que l'estimen molt, vam estar al seu costat per ajudar-la en aquesta tremenda lluita. L'1 desembre 2014 per fi li van donar l'alta definitiva i vam tornar a casa per començar una nova vida tots junts.

Un any més tard, avui 1 de desembre de 2015, la meva germana i jo volem dedicar-li aquest missatge:

Estimada mare,

Avui, fa un any que vam creuar amb tu les portes del Gregorio Marañón per deixar enrere aquest tractament que tant dolor et va causar però que t'ha tornat la vida. Van ser molts els moments difícils i durs que et van tocar viure i nosaltres som testimonis d'això, per això volem rendir el nostre petit homenatge amb aquestes paraules.

Aquest any ens has tornat a demostrar la gran persona que ets. Gràcies per ser una veritable campiona i no llençar mai la tovallola. Ets una gran lluitadora, un exemple de força i superació per a tots nosaltres... Ens fa immensament feliços veure't somriure i de tornada a la teva vida amb aquesta vitalitat que et fa única.

Moltíssimes felicitats per aquest any. Perquè aquest no és un any qualsevol, és l'any en què has aconseguit el més gran de tots els teus èxits: viure.

T’adorem,

El teu marit Guido i les teves filles Sara & Natalia

Pd: A aquesta enhorabona se sumen tots els que tant t’estimen: la Mami, les teves germanes, les teves nebodes, la teva néta, les teves cosines, els teus amics... Tots!

Pàgina web actualitzada 15/03/2019 10:38:14