Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Eva

Hola! Sóc Eva, pacient de l'hospital Universitari Juan Carlos I, Móstoles, Madrid.

El 5 d'agost va fer un any que em van diagnosticar un tipus de leucèmia, amb 26 anys, de la qual jo no coneixia res. És cert que tots coneixem la leucèmia, o almenys, la gran majoria de la gent, i ens quedem amb que és un càncer de la sang i que es pot arribar a curar amb quimioteràpia i això espanta.

Quan a mi em van donar el diagnòstic final, leucèmia mieloide crònica, no tenia ni idea del tipus de leucèmia de què m'estaven parlant, ni que hi havia diversos tipus... Només tenia por al tractament i em feia pànic preguntar-ho... no volia quedar-me sense cabell, ni passar per aquest tractament tan agressiu com és la quimio... A dia d'avui em tracto amb una pastilla diària, beneïda pastilla! Gairebé no tinc efectes secundaris i em trobo bastant bé.

Tot això va ocórrer a la platja, a Peníscola, en les meves merescudes vacances després d'un any dur de treball amb els  petits (sóc profe). Estava acompanyant-me en aquest dur moment el que era la meva parella, a dia d'avui no està al meu costat... He de dir-vos que no tinc a aquesta persona que en el seu moment em va recolzar, però el que sí que tinc i mai em fallarà és a la meva família, que és el més gran i important, i als meus amics que són genials.

Recordo que era a la platja i de sobte vaig notar que començava a sagnar...Vaig anar a un bany proper per veure que m'estava passant i allò era incontrolable. Vam recollir totes les coses de la platja i ens vam anar a casa a donar-nos una dutxa per anar-nos a l'hospital a que em veiessin, alguna cosa m'estava passant.

Quan vaig arribar a l'hospital, em van derivar a ginecologia on em van estar explorant. L'únic que em van veure va ser una petita ferida en l'inici de la vagina, em van donar un punt i va deixar de sagnar.

El metge es va quedar estranyat, perquè era una ferida molt petita i m'estava provocant un sagnat molt gran. El que més li va cridar l'atenció al ginecòleg va ser que la sang estava coagulada. Em va dir que em fes unes anàlisis perquè alguna cosa passava i que així m'anava d'allà amb un diagnòstic. El metge ja em va dir que podia ser una possible leucèmia, però jo no vaig voler fer cas i el vaig obviar, em vaig fer les anàlisis i vaig esperar al resultat.

Quan em va trucar el ginecòleg per entrar a consulta, ja em temia el pitjor per la cara que tenia, i així va ser, el diagnòstic va ser LMC.

Ja no me'n vaig anar a casa, em vaig haver de quedar allà a que vingués l'hematòleg de guàrdia perquè m'expliqués què m'estava passant. Em van baixar a un box i allà el vaig esperar... Quan va arribar, la seva cara no era de preocupació, a l'inrevés, venia potser fins i tot somrient. Jo no entenia res, m’acabaven de donar una notícia molt trista i molt dura, que no vaig aconseguir assimilar, només pensava que tenia 26 anys i estava malalta, i veure’l amb aquesta cara ...

L’hematòleg, al qual li agraeixo com es va portar amb mi, el proper que va ser sense conèixer-me de res, i el que em va tranquil·litzar en aquest dur moment, em va explicar tot sobre el tipus de leucèmia que tenia. Tots sabem que els metges sempre es posen en el pitjor dels casos i us he de dir que aquest no va ser aquest cas, em va dir que em podia arribar fins a curar, així que...som-hi!

Quan vaig arribar a Madrid, va ser quan vaig començar amb totes les proves i quan ja vaig començar amb el meu tractament. A dia d'avui la meva vida no ha canviat en res, segueixo fent les mateixes coses, segueixo fent esport, surto a córrer i res m'ha tret de viure la vida, ara més que mai...Dir-vos que és un pal, per a què negar-ho, però que hi ha coses molt pitjors a la vida i que cal seguir lluitant perquè les tempestes fan que els arbres arrelin més forts.

Animo a tots i totes i espero haver-vos ajudat amb la meva història.

Acabo agraint al meu hematòleg Alberto el bé que em tracta i el molt que m'anima, juntament amb tot l'equip que formen hematologia.

Eva

Pàgina web actualitzada 15/03/2019 10:38:14