Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Francesc

El dia 1 de juliol del 2011 el Francesc, de 4 anys, va ingressar a la planta d'oncologia infantil de l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona amb el diagnòstic probable de limfoma. Els metges, ja a urgències, n'havien tingut prou amb unes anàlisis i una ecografia abdominal per veure que els ronyons havien augmentat de volum i presentaven nòduls, com també el pàncrees i altres organs de la cavitat abdominal, i que les anàlisis donaven uns resultats molt alterats. Durant les tres setmanes anteriors no s'havia trobat bé, estava molt cansat, gairebé no menjava i plorava cada nit amb mal de panxa.

Francesc, el primer dia de quimioteràpia

Francesc, el primer dia de quimioteràpia (7-7-2011)

Un cop ingressat, en menys d'una setmana el Francesc havia realitzat moltes proves mèdiques (ressonància, biòpsia renal, PET-TAC, etc.) i els metges ja podien posar nom i cognoms a la seva malaltia: tenia un Limfoma de Burkitt (no Hodgkin) de grau tres (estès per la cavitat abdominal, els pulmons i la faringe), un càncer del sistema limfàtic molt agressiu però que respon molt bé a la quimioteràpia, segons ens van dir els metges aleshores. La incertesa inicial donava lloc al coratge per afrontar un tractament dur, curt però eficaç.

Seguint el consell de la psicòloga de la planta, vam agafar un full en blanc i un bolígraf i li vam explicar que el seu cos seria l'escenari d'una gran batalla entre els "bitxos bons" i els "bitxos dolents". Una batalla que portaria a l'extremini dels dolents, però que també deixaria moltes baixes a l'exèrcit dels bons.

Vam passar un estiu diferent a l'hospital, amb uns protocols quimioteràpics molt forts però també molt eficaços a l'hora d'eliminar els "bitxos dolents". Va ser seguit també per una metgessa homeopata i un nutricionista que li va pautar una dieta sense gluten ni lactosa, amb molta fruita, llegums i cereals, de manera que el Francesc va començar a menjar de manera molt sana, mai no va vomitar amb la quimio i sempre es va recuperar molt bé immunològicament.

El Francesc —el gran de tres germans— ens tenia allà només per a ell, contant-li històries i jugant plegats, dibuixant molt...  i l'amor també cura! Venien els mags, els pallassos, els contacontes, voluntaris amb la guitarra... quins moments més divertits vam passar allà, entre quatre parets, en uns moments en què la vida es juga de debò!  Quina feina fantàstica que fan tots aquests professionals, arrencant somriures enmig del dolor! Paraules com càncer no tenen, per als nens, les connotacions negatives a què les associem els adults. Ells viuen radicalment el present, de manera que només ens calia gaudir amb el Francesc d'aquelles estones privilegiades sense presses!

Francesc, expacient de Limfoma no Hodgkin, a l'hospital

Francesc, amb un mag de l'hospital (11-8-2011)

El dia 20 de setembre, amb l'habitació degudament decorada amb globus, garlandes, fotos, cartells i dibuixos, el Francesc va celebrar el seu 5è aniversari. Van venir els germanets, els avis i també les mestres de l'escola, que li van portar una gran cartolina amb tots els seus amics de classe pintats per desitjar-li felicitats. L'endemà acabaria per fi els tractaments que li havien fet passar tot l'estiu a l'hospital. Ara tocaria recuperar-se a casa per tornar després a l'escola i a la vida normal.

Francesc, expacient de LNH, el dia del seu 5è aniversari

Francesc, el dia del seu 5è aniversari (20-9-2011)

El Francesc va tornar a casa, molt content. Però passats quaranta dies va començar a vomitar, a trobar-se malament, a dormir tot el dia... El vam portar a urgències però, com que no millorava, va tornar a ingressar a la planta d'oncologia infantil. Passats un parell de dies va començar a veure dues imatges diferents en cada ull, i amb aquest crit d'alerta els metges van iniciar de nou les proves mèdiques fins que es va confirmar el pitjor: es tractava d'una recaiguda precoç del limfoma, aquest cop en el líquid encefaloraquidi (el sistema nerviós central).  El pronòstic no era el mateix, ens van dir els metges, i a més de la químio, els corticoides i un tractament amb anticossos monoclonals, ens van dir que s'hauria de fer un trasplantament de medul·la.

El matí següent els pares i els dos germanets del Francesc vam anar a l'hospital perquè ens traguessin sang per veure si algun de nosaltres tenia una medul·la compatible amb la seva. Quinze dies més tard els metges ens van donar la fantàstic notícia que la medul·la del Miquel, el germà petit que aleshores tenia 13 mesos, era compatible amb la del Francesc! Va ser una alegria tan gran aquell dia!

Francesc, expacient de LNH, amb el seu germà Miquel

Francesc amb el seu germà Miquel, uns dies abans del trasplantament de medul·la (12-1-2012)

El 26 de gener del 2012 el Miquel va anar a quiròfan perquè li extraiessin 300 ml de la seva medul·la i el 27 la van infondre en el Francesc, que portava una setmana en una cambra aïllada rebent quimioteràpia i radioteràpia en dosis altíssimes. Ara que estava net de tota malaltia, li van introduir les cèl·lules mare del Miquel que, en una setmana, van trobar el seu lloc i començar a treballar. Als quinze dies vam tornar a casa amb molta medicació però amb una acceptació molt bona de la nova medul·la.

Francesc dibuixant a la cambra d’aïllament

Francesc dibuixant a la cambra d'aïllament núm. 5 de l'hospital de la Vall d'Hebron

La seva escola, quan ell va estar ingressat a cambres, va organitzar una jornada de donació de sang amb una resposta excel·lent per part dels pares i personal docent, i va muntar també una recollida de pel·lícules entre els alumnes perquè ell estigués entretingut a cambres, on no podia portar els llibres que tant li agradaven. Els 27 dies que va estar aïllat van passar volant, en part, gràcies a les estones de cinema que vèiem plegats. De cada pel·lícula ell en feia un dibuix, i al final va fer un quadern molt gros amb les pel·lícules que li havien deixat els amics. Se sentia actiu, protatonista, estimat.

Francesc, expacient de LNH, el dia del seu 6è aniversari

Francesc el dia del seu 6è aniversari (20-9-2012)

Totes les proves, des d'aleshores, han sortit sempre bé i el Francesc només va haver d'ingressar un parell de vegades per episodis de febre que no van portar més complicacions. Ara, que ja ha passat un any, es troba cada cop més fort i content. A la primavera, si tot segueix bé, tornarà a l'escola. Haurà estat gairebé dos anys sense anar-hi, però ha après tant en aquest temps! Passa els dies dibuixant, imaginant històries, jugant amb els germans, aprenent a llegir i escriure (té una mestra cada dia a casa)...

Francesc amb els seus germans

Francesc amb els seus germans Anna i Miquel, a inicis del 2013

Hem vist molt patiment a l'hospital. I molta vida també. N'estem molt agraïts! Hem sentit el pas del temps, hem après a gaudir de les coses petites, hem après a valorar la vida!

Francesc, expacient de limfoma, actualment

Francesc en una foto recent (3-1-2013)

Pàgina web actualitzada 28/05/2019 10:18:42