Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Francisco Javier

Em dic Francisco Javier, sóc de Reus (Tarragona) i des del 2 de Juny de 2010 sóc pacient de Leucèmia mieloide crònica. A principis de mes vaig anar a urgències d'una clínica privada de Barcelona per una molèstia en l'abdomen. Em van internar per realitzar diferents proves donat que tenia la melsa inflamada.

L'endemà, em van informar del nom de la meva malaltia: Leucèmia. Faltava conèixer els cognoms. Finalment el diagnòstic va ser Leucèmia mieloide crònica. Va ser un moment molt dur, sense cap dubte el més dur que havia viscut fins aleshores. Els metges van decidir derivar-me a un hospital públic i la veritat és que els hematòlegs de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona em van tranquil·litzar. Es tractava d'una malaltia greu, però tractable. El fet de prendre consciència de la terrible fragilitat de l'ésser humà i, com no, la por, em van trastocar de tal manera que no sabia com afrontaria aquella situació de pànic, em plantejava que deixaria la meva filla de 5 anys sense pare i uns pares sense fill. El guerrer estava ferit, però no vençut.

Vaig tenir l'ajuda i el suport de la que llavors era la meva parella, de la meva filla i de la meva família, vaig buscar ajuda i vaig decidir fermament afrontar la situació amb força. En realitat, som lliures de triar com enfrontar-nos a una situació, i són realment aquests moments de crisis en els quals la vida ens demana que donem el millor de nosaltres mateixos, els que ens fan evolucionar.

A partir d'aquell moment, vaig visitar el web de la Fundació Josep Carreras, vaig accedir al fòrum i vaig començar a conèixer testimonis de pacients, passant a formar part d'una preciosa cadena de valor. Gràcies a la malaltia he conegut gent meravellosa, i mantinc una relació molt més intensa amb la meva família, mai oblidaré com el meu pare i jo ens vam fondre en una profunda i inoblidable abraçada. Actualment no tinc cap limitació física, em trobo en remissió a tots els nivells i faig vida totalment normal, però sóc conscient que tinc una malaltia crònica, i precisament això em fa afrontar el dia a dia amb la intensitat que es mereix. Els meus plans pel futur són gaudir veient créixer feliç la meva filla, acompanyar als meus pares en la seva última etapa, fomentar la solidaritat, l'amistat, recórrer molts quilòmetres amb moto (en la imatge, en Franciwsco Javier amb la seva filla el dia que es va poder comprar la moto que volia), i sobretot, mai deixar de somiar.

Pàgina web actualitzada 15/03/2019 10:38:12