“Quan et diagnostiquen leucèmia el primer dia de la teva vida”
A les 23.55 h del 20 de maig de 2009 naixia la Gabriela a l'Hospital Virgen de la Arrixaca de Múrcia. Era un bebè preciós però unes taquetes en el seu cos van fer que els metges sospitessin que alguna cosa no habitual estava passant. Hores després es va confirmar: LEUCÈMIA. En lloc de passar amb la seva mama a l'habitació, la van ingressar directament a l'UCI neonatal.
La Gabriela, el dia en que li van diagnosticar leucèmia: el primer dia de la seva vida.
Per a complicar una mica més la situació, una setmana més tard se li va produir un vessament cerebral. Una setmana més tard, el seu pare, el Sergio, enviava un email a la Fundació Josep Carreras traient forces d'on no les tenia per a enviar ànims a les altres persones que estaven passant pel mateix que la seva filla: "aquesta nit la Gabriela complirà UNA SETMANA si Déu vol, està lluitant amb tota la seva ànima, s'aferra a la vida d'una forma increïble. No puc seguir escrivint ja que les llàgrimes m'ho impedeixen. Vull donar molts ànims a totes les persones que es trobin en una situació similar, ÀNIM, FORÇA i ESPERANZA".
Un mes més tard, la petita Gabriela rebia el seu segon cicle de quimio (de "QUIero MIOportunidad" com ho anomenaven el seus pares) i li posaven un Portacath. Per sort, tota la seva família la cuidava molt i, especialment la seva germana Clàudia, 4 anys més gran.
La Clàudia cuidant de la seva germana Gabriela
La seva família ens explicava: "les coses van molt millor del què esperavem, la nostra filla ja té 30 dies de meravellosa vida, durant els quals no ha deixat de lluitar ni un sol moment. Quina gladiadora! Ens està donant una lliçó a tots, els metges estan que no s'ho creuen. Avui ens han dit a oncologia que Gabriela significa "Fortalesa de Déu". Quina casualitat!".
Vint dies després, els efectes secundaris del tractament i de la baixada de defenses no es van fer esperar. La Gabriela complia els seus 50 dies de vida amb mucositis i infecció intestinal.
El 24 d'agost les notícies canviaven de rumb: la Gabriela podia gaudir del seu primer "permís" i anar a conèixer la platja amb la seva germana i els seus pares! La leucèmia estava en remissió i, malgrat les complicacions i una greu pneumònia, la Gabriela es recuperava.
La Gabriela i la Clàudia, a la platja
Al mes d'octubre començava la GRAN BATALLA: el trasplantament. Malgrat tot, la Gabriela va tenir la grandíssima sort que la seva germana Clàudia fos compatible. El Sergio, el pare de les nenes, ens comentava: "la seva germana que tant l'estima... compatible, que meravellosa pot arribar a ser la vida de vegades".
La Clàudia, la germana de la Gabriela, el dia de l'extracció de les cèl•lules per a poder trasplantar a la seva germana.
El 22 d'octubre va ser el gran dia. "Si tot va pel camí normal, el proper dia 22 serà el gran dia. He de reconèixer que darrerament estic molt intranquil, es que posterior al dia 22 hi haurà un abans i un després en la vida de la Gabriela, esperem que aquest "després" sigui el que tots desitgem per ella, un "després" PLE DE VIDA, però també em preocupa una mica la Clàudia, veure a les meves dos estimades filles a l'hospital em suposarà una situació molt difícil", ens explicava poc abans el Sergio.
La Gabriela, el dia del seu primer aniversari
El 10 de novembre la Gabriela va rebre l'alta. El període d'aïllament va ser molt bo, pràcticament sense mucositis ni febre. Malgrat això, el Sergio i la Clàudia no ho van viure tan bé ja que els va costar molt separar-se de la seva filla i germana, respectivament, ja que la petita Gabriela havia d'estar aïllada i només podia estar amb ella la seva mare. "Ha estat molt dur per la Clàudia i per mi estar separats del que més estimem en aquesta vida: la meva filla petita i la meva dona. Però l'espera ha valgut la pena, avui estem els quatre junts de nou, ÉS EL MÉS MERAVELLÓS QUE M'HA PASSAT A LA VIDA", ens explicava el Sergio. "Des d'aquell 22 d'Octubre han vingut multitud de revisions i GRÀCIES A DÉU, totes han estat positives, TOTES, ni un moment dolent, ni una passa enrere, res de res....Això fa que ens sentim les persones més afortunades del món. Què més se li pot demanar a la vida quan tot el que anteriorment pensaves que era important, a partir del naixement de Gabriela passa a un segon pla???"
La Gabriela i la Clàudia aquest Nadal, felices, contentes i guapíssimes