Gammapaties monoclonals
Què són les gammapaties monoclonals?
Les gammapaties monoclonals inclouen un grup de malalties caracteritzades per la proliferació de clonal de cèl·lules plasmàtiques que produeixen un únic tipus de cadena lleugera i/o pesada (component monoclonal) en quantitats excessives.
Les cèl·lules plasmàtiques normals produeixen immunoglobulines (Ig), o anticossos, substàncies que circulen per la sang amb l'objectiu de defensar l'individu, atacant tota matèria estranya que entri a l'organisme. Cada Ig consta de dues cadenes pesades (gamma (IgG), alfa (IgA), mu (IgM), delta (IgD) o èpsilon (IgE)) i dues cadenes lleugeres (kappa o delta).
El concepte de monoclonalitat implica que aquestes cèl·lules plasmàtiques neoplàsiques produeixen un únic tipus de cadena pesada i/o lleugera (p. ex. IgA-kappa, IgG-lambda; cadenes lleugeres kappa, etc.), i deixen de produir en quantitats insuficients la resta d'immunoglobulines normals.
Les immunoglobulines a l'excés interfereixen en diverses propietats de la sang, en el normal funcionament dels ronyons, i afavoreixen el desenvolupament d'infeccions (pel dèficit en la resta d'Ig).
A més, l'excés de cèl·lules plasmàtiques pot lesionar els ossos que contenen medul·la òssia (fet que comporta dolors ossis i possibles fractures).
Dins de l'apartat "gammapaties monoclonals" s'inclouen les següents malalties:
