No és insignificant però és petitet perquè només té 3 anys...

No és dèbil però està debilitat perquè té leucèmia...

No és un ocell ni és un avió, és...

Guzmán, un heroi extraordinari que cada dia, des del 8 de novembre de 2010, s'enfronta a aquest cruel diagnòstic amb un somriure a la cara que, amb l'ajuda de la seva fidel companya i germana Martina, contagia a tot el que té al voltant.

El seu pare, el José relata dia a dia les aventures del Guzmán en un bloc anomenat Uno entre cien mil, un almanac d'esperança i vida que ens recorda que el càncer infantil existeix i, entre tots, hem d' aconseguir aniquilar-lo. El Guzmán té una curiosa forma de fer-ho. Menjant xurros per suportar millor les puncions o disparant xeringues plenes d'aigua a qualsevol que passi per sota de la seva finestra de l'hospital però, sobretot, amb una energia que il•lumina a qui el mira, el superheroi Guzmán lluita contra el pitjor ‘dolent' que existeixi: la leucèmia.

El octubre de 2010, el Guzmán i la seva família estaven amb uns amics a Mallorca. Aleshores va començar a estar una mica constipat. Com diu el seu pare, José "des d'aleshores va arrossegar una cosa a la que un pare que ja té una nena de 5 anys no li dona cap importància... que si uns dies de febrícula, altres no, cansament, "no vull anar al cole"... res extraordinari". Pocs dies després, aquesta situació tan habitual per a pares amb nens petits es va precipitar en una cosa que cap nen (ni cap pare!) hauria de viure i el diagnòstic es va revelar clar: leucèmia limfoblàstica aguda.

"Segueixo pensant que el Guzmán ha tingut sort, sort de néixer quan ho ha fet, sort de fer-ho amb els avenços mèdics que existeixen avui dia, sort de que ens envolti tanta i tanta gent que li està fent i li farà tant bé", comenta el José. El Guzmán sobreviurà. Nosaltres lluitarem amb ell. Ell ens ajudarà. Nosaltres anem a ajudar-lo. I tots creixerem. I tot això ho transformarem en positiu entre tots".

Actualment, el Guzmán està superant tots els impediments amb èxit. Riu, juga amb els seus trens i aprèn a viure a casa i a l'hospital. Com diuen els seus pares: "el Guzmán segueix ensenyant-nos que no es tracta d'adaptar-nos, ni d'assumir res, sinó de comprendre i aprendre que s'ha de saber ser on s'és, i ara toca ser feliç, a l'hospital". Per sort té un àngel de la guarda que la seva germana Martina va veure, va reconèixer i, després, el va dibuixar.

 

Sent un superheroi i amb una germana que reconeix àngels de la guarda, creiem que ‘lo de superar la leucèmia... està xupat!' Tu pots aconseguir-ho.

Per a més informació:

Si vols descobrir el dia a dia del Guzmán, no et perdis Uno entre cien mil.

Coneix la nostra secció "Les hemopaties malignes i els nens"

Fes-te soci de la curació de la leucèmia i les altres hemopaties malignes

Informa't sobre la donació de medul·la òssia