Hola, em dic Hala, tinc 22 anys i vull compartir amb vosaltres la meva experiència com a donant de medul·la òssia.

Molts ànims a tots els que estigueu passant per un moment difícil. Recordo exactament el moment en què em van dir que jo havia de ser la donant de medul·la òssia del meu pare.

Va ser el 22 de juny. No havíem passat una bona nit, ja que va ser quan ens va arribar la notícia que l'anterior donant trobat per la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia no podria ser-ho per motius de salut. Al matí, estava en el meu treball quan la meva mare em va enviar un missatge dient , “Hala, avisa a la feina que dilluns no hi aniràs. T'han escollit a tu com a donant per al teu pare ". No puc descriure amb paraules el que vaig sentir en aquell moment.

El següent que recordo és anar-me corrents del despatx al bany perquè tenia els ulls plens de llàgrimes d'alegria i no volia plorar davant dels meus companys. El dilluns 25 de juny va ser la meva primera visita. El primer que em van fer va ser una analítica de sang i algunes proves per comprovar que mantinc un bon estat general de salut (radiografia de tòrax, electrocardiograma, proves funcionals respiratòries) i una revisió mèdica. El mateix dia, la doctora, juntament amb la infermera, em van explicar en què consistia tot el procés ja que jo gairebé no tenia ni idea.

El dimarts 3 de juliol va ser la meva segona visita. Aquí em van donar el tractament que duraria 5 dies, es tracta d'unes injeccions subcutànies indolores que fan que les cèl·lules mare passin de l'interior de l'os a la sang en circulació. M’injectava 2 al dia, una a les 7 del matí i l'altra a les 7 de la tarda.

Vaig començar a sentir efectes secundaris al tercer dia, però només es tractava d’unes molèsties en els ossos del maluc. L'extracció de les cèl·lules mare va ser el dilluns 9 de juliol. Em van dir que el procés duraria unes 4 hores o més, però la veritat és que va ser molt ràpid, en 2 hores i mitja ja havia acabat.

L'extracció es fa per sang perifèrica, consisteix a extreure la sang d'una de les venes dels braços, es passa per unes màquines anomenades "separadors cel·lulars" que el que fan és separar les cèl·lules mare de la sang normal i aquesta es retorna per l'altra via que hi ha a l'altre braç.

Durant l'extracció, no he sentit cap dolor ni molèstia. Durant tot el procés he pogut fer vida completament normal. El doctor i les infermeres que han estat al meu costat han estat molt amables amb mi, els dono milers de gràcies i gràcies també a la meva mare per ser tan pacient, sobretot quan vaig estar les dues hores al llit sense poder moure els braços i cada dos per tres li deia "Mama, em pica el nas, la galta, el braç, rasca’m aquí, una mica més avall, més amunt".

Aquestes donacions solen ser totalment anònimes, però en el meu cas va ser diferent. Mai he estat donant i la veritat és que en cap moment he dubtat a tirar-me enrere. Si tingués l'oportunitat de repetir-ho ho faria.

El trasplantament del meu pare ha anat bé, sense complicacions fins al dia d'avui. Va ser ingressat el dia 11 de juliol, li van fer el trasplantament el dia 20 de juliol i després de 36 dies ja està de tornada a casa, molt feble, però amb moltes ganes de recuperar-se aviat.