Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Homenatge a Alexia

Gairebé totes les històries que apareixen sempre en aquestes pàgines "són de solidaritat, lluita, amor i supervivència, com ha de ser, ja que l'objectiu de la Fundació és principalment aquest, la difusió i coneixement de la malaltia, i el donar esperança i il·lusió a tots aquells que estan lluitant a vida o mort contra aquesta cruel malaltia. Però també hi ha moltes històries de lluita, amor, somnis, que no acaben bé", ens comenta l'Albert Schoenenberger, soci de la Fundació.

pacient alèxia 2

L'Alèxia, amb el seu pare.

I és que la seva història és trista i no acaba bé però també ens demostra que hem de continuar lluitant perquè, algun dia, la leucèmia sigui una malaltia curable en tots els casos. Encara que va lluitar com una campiona, desgraciadament l'Alèxia, la filla d'Albert, no va poder superar la malaltia.

pacient Alèxia  11

"L'Alèxia, va morir fa ja un any i mig al no poder superar un transplantament de medul·la del seu germà Pau. A l'Alèxia li van diagnosticar leucèmia mieloide aguda i va ser tractada a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona", explica Albert. "A Sant Joan de Déu l'anomenen La casa dels cent ulls, en paraules de la Tina Parayre, coordinadora del Departament de Voluntaris de l'hospital. Perquè darrere de les habitacions no hi ha pacients, hi ha molts nens i nenes malalts, alguns d'ells en una situació molt greu, però que miren per les finestres el nou dia cada matí esperançats, i que se senten estimats i bé tractats, se senten que formen part de l'hospital, d'una gran família, se senten gairebé com a casa".

Pacient Alèxia 3

Pacient Alèxia 4

Durant gairebé mig any rebent quimioteràpia intensiva, l'Alèxia va tornar a casaseva a principis del 2008. Complia llavors 13 anys i es va reincorporar a l'escola i es va dedicar a estudiar amb il·lusió, per a recuperar el temps perdut (encara que a l'hospital mai va perdre el contacte amb l'escola). Als 4 mesos, desgraciadament, va patir una recaiguda de la seva malaltia, quan anava a anar-se'n de colònies i es prometia un estiu de pel·lícula després d'haver superat amb nota el curs de 1º d'ESO.

Pacient Alèxia 5

Pacient Alèxia 6

Després de diversos tractaments fallits, a finals d'any va ser traslladada a l'Hospital Vall d'Hebron per a sotmetre's a un trasplantament hemopoètic del seu germà Pau. Encara que l'Alèxia va tenir la sort de tenir un germà compatible, no va poder superar el trasplantament i va morir a causa d'una infecció generalitzada.

Pacient Alèxia 8

pacient Alèxia  9

"L'Alèxia va mostrar sempre una determinació clara per viure. Sempre un somriure, sempre ganes d'estudiar, llegir, jugar, de viure el moment, ens va donar en tot moment una lliçó de superació, amor i força. És clar que passem moments molt difícils, dolorosos, terribles, però la meva dona i jo pensem que moltes vegades era ella la que ens animava més a nosaltres, en aquells mesos tan intensos i angoixants, que nosaltres a ella. La vam estimar i ajudar amb totes les nostres forces, i a Sant Joan de Déu ens vam sentir com a casa, ajudats, compresos, estimulats en la lluita, sempre amb realisme i professionalitat, però també sempre amb amor, tant per part de l'equip mèdic, com de les infermeres de planta, d'hospital de dia, de voluntaris de l'hospital i de l'equip de suport de l'AFANOC".

Pacient Alèxia 1

Pacient Alèxia 7

Pacient Alèxia 12

"És un món que desconeixíem, el món del càncer infantil, un món que millor que no haguéssim conegut mai en pròpia pell, però que desgraciadament existeix. Per sort hi ha una legió de persones dedicades a un treball tan difícil com aquest, de lluita contra les malalties oncològiques com la leucèmia, un món invisible, moltes vegades poc reconegut per desconegut", afirma Albert.

"Quan la meva veu calli amb la mort, el meu cor et seguirà parlant".

Amb aquesta frase de Rabindranath Tagore volem retre homenatge a l'Alèxia i a tots els nens que, malgrat la lluita, no aconsegueixen superar la leucèmia. No hem d'obviar les històries sense final feliç, com la de l'Alèxia, sinó que ens han d'animar a continuar lluitant junts per a aconseguir guarir definitivament la leucèmia i perquè els pacients tinguin una millor qualitat de vida durant i després de la malaltia.

Pacient Alèxia 10

Fes-te soci de la curació de la leucèmia i les altres hemopaties malignes, AQUÍ

Informa't sobre la donació de medul·la òssia, AQUÍ

Pàgina web actualitzada 09/07/2019 16:37:15