Em dic Miquel, tinc 19 anys i sóc de València. Vaig tenir Limfoma de Hodgkin del qual ja estic en remissió completa després de diverses línies de tractament. Ara estic lliure de malaltia, però segueixo anant a revisions post-trasplantament de medul·la òssia. Ja no prenc immunosupressors ni medicació.

Amb 17 anys em van trucar al telèfon de casa per dir-me "tens una malaltia al sistema immunitari que es guarirà. No vaig a dir-te el que és, perquè coneixent-te ho cercaràs a internet. La teva malaltia té solució: és la quimioteràpia". La meva vida va donar un gir de 180 graus. L'últim que esperes és que et diguin això.

Vaig començar la quimioteràpia animat pels meus pares, germans, professors, companys i amics. Vaig conèixer al meu oncòleg, que per sort és una persona encantadora. Recordo quan va dir: "Te'n sortiràs d'aquesta. Si no és amb quimioteràpia, amb un trasplantament, però tu d'aquesta te'n surts". Van passar 6 mesos, i un PET va revelar que la malaltia s'havia reduït un 75%, però que quedava procés encara.

Em van enviar a l'Hospital Clínic Universitari de València i allí vaig conèixer al millor grup d'Hematologia que ha pogut existir. La Dra. Terol, que va ser amb mi des del principi ens va comentar, juntament amb el Dr. Montoro, totes les opcions que hi havien sobre la taula: diferents tractaments i el futur auto trasplantament. Aquí va ser quan em va començar a caure el pèl, i per tant, quan més vaig assumir que tenia càncer. Al ingressar vaig conèixer a la meravellosa Dra. Pérez (resident d'Hematologia, una de les millors persones que he conegut i una de les millors metgesses). Em van donar unes sessions de quimioteràpia fins que a l'abril 2012 em vaig sotmetre a l'autotrasplantament. Tot un èxit fins que, als 3 mesos, s'indica una recaiguda i cal fer un trasplantament al·logènic (donant).

No van trobar donant al REDMO ni tampoc els meus germans eren compatibles però, gràcies a la investigació, va sortir el trasplantament haploidèntic de medul·la òssia, pel qual la meva mare era compatible i idònia per donar-me la seva medul·la. Durant aquest recorregut vaig conèixer una altra meravellosa hematòloga, la Dra. Teruel.

Va arribar el desembre de 2012 i amb ell, el trasplantament i tractament final. Vint-i-tres dies ingressat sense cap problema durant l'ingrés, i l'alta a casa. Durant la immunosupressió van haver-hi petits incidents com ara infeccions (que s'arreglaven anant a urgències). Ara ja vaig cada mes a fer una petita revisió, que aviat s'allargarà bimestralment, trimestralment, semestralment...

Vull donar les gràcies a tot l'equip professional hematològic de l'Hospital Clínic Universitari (Dra. Terol, Dra. Teruel, Dr. Solano, Dr. Hernández-Boluda, Dr. Piñana, Dra. Remigia, Dra. Calabuig, Dra. Jones, Dra. Sánchez, Dr. Montoro, Dra. Pérez...), als oncòlegs, al personal d'infermeria (un personal professional espectacular), a l'auxiliar, al servei de neteja...

DESPRÉS DE LA FORTA TEMPESTA, SEMPRE SURT EL SOL.

A mi el que em va guarir, van ser dues coses: voler seguir vivint i l'amor de la gent que tenia al voltant.