Homenatge de la família

Mossèn,

Ens vares deixar el 10 d'octubre del 2015 a causa d' una leucèmia limfocítica crònica de més de 15 anys d'evolució amb dos carcinomes de cèl·lules de Merkel a l'edat de 87 anys.

Tu estàs entre nosaltres i així hi preservaràs per sempre més. Persona de coratge fort, savi, servicial, tossut, reservat, amb molt i molt sentit de l'humor, i gran viatger. De paraules directes, concises, sinceres, i plenes de lliçons de vida. El teu silenci durant tants i tants anys guardant el secret de la malaltia han fet que no en tinguéssim real consciència del que estava passant, 25 anys en concret. Per sort, tot acaba sortint a la llum i una leucèmia no es pot posar a dins d'un calaix. Per sort aquests últims anys t'hem donat acompanyament, i el caliu que necessitaves. Metges, atencions, acolliment, sessions de quimioteràpia i, sobretot, el saber-te escoltar en silenci i observar. Una mirada d'estima a vegades diu molt més. Abraçades, petons i agafades de mans.

L’intel·lecte el feu savi, i això es transmet també en l'expressió de les emocions i sentiments. Encara en recordem la seva última visita amb el metge on hi hagué un intercanvi culte entre professional i pacient savi: 

- Savi: així, no hi ha res més a fer?

- Metge: no, ja ho hem provat tot.

- Savi: (amb el cap cot, i tocant-se les mans reflexiona) Sort en tinc que em farà la missa el Bisbe de la Seu. Em complau. I per no patir, morfina. Suposo que ens veurem a la Seu, oi?

- Metge: No, a la Seu no si allà hi fa les cures pal·liatives, perquè jo estic aquí a Girona. En tot cas ens trobarem allà a dalt.

- Savi: D’acord, quedem així, ens trobarem allà dalt, el regne de tots. Espero que trigui molt a veure'l doncs, jijijijij (riuen els dos) perquè li queda un llarg recorregut com a metge i moltes vides a salvar. M'alegro d'haver-lo conegut. Ens veiem allà a dalt doncs (es donen la mà).

- Metge: Ens veiem allà dalt. Cuidi’s molt (amb llàgrimes els ulls es dirigeix als familiars). Mai havia conegut una persona tan i tan íntegra i especial. Tot un plaer de poder-la haver conegut.

Mossèn, has deixat petjades petites i petjades grans per allà on has trepitjat. I d’això nosaltres en traiem una gran lliçó: Mostrar-se sempre tal i com un és.

Donar la mà a tothom a qui li puguis donar. Ser un bon amic/ga, germà/na, pare/mare, avi/a, nét/a, nebot/da... No tenir mai por perquè aquesta et frena i no deixa mostrar-te tal i com ets. Saber compartir el coneixement. Estimar i deixar-se estimar.

Voldríem acabar fent referència a l'emotiva cerimònia del seu “fins després” que tingué lloc a la Seu d'Urgell. Una missa amb més de 20 capellans, presidida pel Bisbe de la Seu. Molts d'ells eren companys i amics de professió. Molts familiars, gent d'arreu que el coneixia, alumnes seus, professors, i amics.

Agrair de part de tota la família, el caliu que hi va haver gràcies a la presència de totes aquestes persones i el tracte immillorable del Bisbat de la Seu d'Urgell.

Mossèn, ara descanses en la pau i en la llum absoluta. Ens envoltes i ens protegeixes. Hem après el camí de la vida. Pots estar orgullós de tot el que has sembrat, perquè nosaltres ho estem i molt. Ens veiem allà dalt!

Una forta abraçada, i petó,

LA FAMÍLIA