"La història de l'Ian va començar el 9 d'agost del 2012. Li van operar per una possible apendicitis i, al sortir del quiròfan, em van dir que no era això sinó que era un tumor del qual havien tret una mostra important per a estudiar-la.

Al cap d'uns dies ens van dir que era un Limfoma No Hodgkin tipus Burkitt i que havia agafat la medul·la òssia, produint-li leucèmia. Aquí se'ns va anar la felicitat; aquesta va quedar en pausa i l'Ian va quedar internat en una sala de vigilància intensiva durant 26 dies.

Ens van dir que el tractament seria curt i dur: 6 blocs de quimioteràpia forta durant 5 dies, internat, amb descans de 21 dies. Ell va començar el tractament i nosaltres vam obrir la fe a totes les religions. Vam fer un grup en Facebook anomenat Fuerza Ian on ens acompanyaven els nostres amics, enviant-li forces, dibuixos, oracions, etc. Gràcies a aquest grup, l'Ian i nosaltres ens sentíem acompanyats.

A més, vam veure la possibilitat d'agrair a l'Hospital Garrahan a través d'aquest grup de Facebook, i vam decidir realitzar un esdeveniment solidari per a recaptar fons per a la sala de jocs dels nens en tractament. Tot el que vam recaptar ho vam lliurar a l'hospital: LCDs, DVDs, jocs, llibres, Play Stations, balances per a pesar als nens postrats, taules de ping pong, taula de metegol, tauletes per a computadores, etc. Ara tenim en marxa un altre projecte, anomenat El Micro Cinema dintre de l'Hospital, per a que els nens puguin estar una mica més feliços dintre de l'hospital.

Aquest passat mes de gener, li van fer diverses anàlisis a l'Ian i li van dir que estava en remissió completa i que tan sols havíem d'anar fent controls mensuals. En aquest moment, a l'Ian i a la nostra família ens va arribar la felicitat que va estar en pausa durant tant temps.

Per això, als pares i als malalts els recomano que s'aferrin a la fe i que facin cas als metges, així els dies passaran mirant en direcció a l'últim dia, fins a arribar a la meta. Gràcies a l'Ian per les seves forces, gràcies a l'Hospital Garrahan i gràcies als metges i infermers. També volem agrair a la nostra família, ja que gràcies a ells ho vam passar tot de la millor forma possible i a Déu. Finalment, vull donar les gràcies per tota l'energia i força que ens van donar i ens segueixen donant avui des del grup de Facebook Fuerza Ian.

Ian, el gran lluitador de la vida, va guanyar aquesta batalla amb només 6 anys. Sí es pot! Força Ian!"

Salutacions cordials,

Alejandro Birnbach