"Hola em dic Igor i sóc el germà de l'Ibai, un nen, i dic nen perquè tot i que té 19 anys, és el nen de la casa. L'Ibai té Síndrome de Down i porta 11 mesos lluitant i, per què no dir-lo, guanyant la batalla contra una leucèmia limfoblàstica aguda.

Tot va començar un dia 18 d'octubre. Dies previs a aquest dia, la seva professora ja ens anava dient que li notava estrany: molt cansat, sense ganes de fer coses... Aquest dia 18 ens va trucar per telèfon i ens va comentar que tenia febre i que li notava molt blanc de cara. Així que li vam portar a l'ambulatori, i ens van donar cita per a una analítica urgent per a l'endemà. A l'arribar a casa, ens vam quedar intranquils i vam decidir acudir a les urgències de l'hospital Sant Eloy de Barakaldo. Li van realitzar l'analítica i ens van comentar que estava amb una anèmia molt forta, però ens van enviar a casa.

A l'endemà, la nostra sorpresa va ser una trucada de l'hospital de Creus, dient que els havien remès les analítiques. Ens van dir que anéssim a l'hospital, que havien de parlar amb nosaltres, i la notícia va caure com un gerro d'aigua freda. Era una leucèmia limfoblàstica aguda, havia d'ingressar immediatament i començar el tractament amb quimioteràpia.

A partir del primer ingrés, i després de 10 ingressos més, per donar-li el tractament i per infeccions vàries, el 25 de maig de 2011, després d'acabar amb la denominada fase de reinducció del tractament, l'Ibai es va posar molt content perquè li donaven l'alta i podia veure a casa seva la final de la Copa del Rei, que la jugava el seu Athletic de Bilbao dels amors. Pel Nadal, els seus ídols de l'Athletic de Bilbao, el Javi Martínez i l'Ander Herrera, es van portar molt bé i van passar a visitar al meu germà per l'hospital de Creus.

L'Ibai, al Nadal, al costat dels seus ídols: el Javi Martínez i l'Ander Herrera

El dia de l'alta l'Ibai estava feliç d'anar-se a casa. Aquest dia ha marcat un abans i un després en la malaltia del meu germà. 15 dies després va començar amb la fase de manteniment i no ha hagut d'ingressar més a l'hospital. Com dic jo, és gegant i tan petit encara! L'Ibai sempre va tenir un somriure i quan ens veia trists, sempre ens deia: "Tranquils, si estic molt bé." Menuda lliçó que ens ha donat el petit!

L'Ibai, el 25 de maig, dia que li van donar l'alta

Ens han comentat els hematòlegs que, en breu, quan faci l'any del diagnòstic, acabarà amb la quimio intravenosa mensual que encara li donen i podrà tornar al col·legi, encara que ha passat un estiu bastant normal dintre del que cap.

El nostre pla és aquest: tornar a la vida normal i gaudir de les petites coses que ens dóna la vida, que mai ens adonem que són les més importants. Una salutació amics i amigues de la Fundació Josep Carreras, que en moments baixos m'heu donat ales, amb aquest secció!

Gràcies i una abraçada a tots i totes!"

Igor (Germà de l'Ibai)