Ignacio
Hola, m'he decidit a explicar la meva història de com es pot superar aquesta malaltia. Jo treballava i treballo en les Ambulàncies Rodrigo de Burgos. Quan portava 2 anys treballant, de sobte, vaig començar a trobar-me molt cansat, com si tingués grip. A més, recordo que em sagnaven les genives, etc. Després d'uns quants dies i de no poder més, vaig decidir anar a urgències i va ser curiós com va ocórrer tot.
Era divendres i estava de guàrdia. Acabava a les set de la tarda i em va sortir un viatge amb una pacient a les cinc. Gràcies a déu que va ser així, ja que vaig portar a la pacient a urgències de Burgos. Des de la localitat on treballo, Medina de Pomar, fins a Burgos hi ha 86km, 1 hora més o menys de viatge. Vaig decidir quedar-me a urgències. Sobre les nou de la nit, després d'haver-me fet abans diverses proves, en el box 8 em van donar una notícia que mai oblidaré.
Em van dir que tenia una malaltia molt greu de la sang (leucèmia) i em van ingressar. Mentrestant, la meva filla Michelle de 8 anys estava a Medina, en un aniversari d'una amiga. Podeu imaginar, doncs, quina papereta teníem. He de dir que la meva dona va ser meravellosa en tot moment. Em deia que em guariria i que no passava res, que endavant.
L'endemà va venir l'hematòleg, el Dr. Casado, molt amable i professional. Em va explicar què tenia i quin seria el meu tractament i jo vaig pensar que la quimioteràpia i el trasplantament de medul·la òssia serien una cosa simple, sense tenir idea de lo difícil que seria.
Després de 3 mesos, entre quimioteràpia i puncions, van decidir que el millor era un autotrasplantament i vaig decidir anar a Santander, ja que a Burgos no es feia. Allà, després de més quimioteràpia, puncions, etc. em van fer l'autotrasplantament. Després vaig haver d'anar a revisions cada setmana, cada mes i al final cada any, fins que em van donar l'alta total.
Ja han passat 8 anys i segueixo treballant, faig esport, corro maratons, etc. Vull dir que per tots els que ens toca aquesta malaltia, la il·lusió, la força i ser molt positiu és el 50% de la curació.
Estic molt agraït als metges, sobre tot, al Dr. Hermida de Burgos, el Dr. Casat, l'Andrés, l'Iriondo, el Nacho, etc. També a les infermeres que les vaig tornar boges i a la meva amiga Maury, la de neteja, que em portava cafè i pastes. També a la meva dona, qui no es va separar de mi ni un dia i a la meva filla, que ho va passar molt malament però que ho va superar molt bé ja que els meus pares es van encarregar de que no es notés molt la meva absència i de donar-li molts ànims i afecte. A la meva família, germans, amics, companys d'ambulàncies, encarregats, gerent, etc. i al meu jefe Rodrigo, qui des del primer dia va estar aquí i es va encarregar que no em faltés res mai, també els estic molt agraït. També al meu company d'habitació Jesús, amb qui em segueixo veient i que amb 68 anys està fet un fenomen. El meu rector, Jesús Mari, també em va ajudar molt.
Amb la meva història vull posar el meu gra de sorra i donar molts ànims als quals estan passant per això. Jo acabo dient que a aquesta malaltia li trec una cosa molt positiva i és que, com veus, la vida després és increïble, la gaudeixes moltíssim. Porto 5 o 6 anys col·laborant amb la Fundació i demano a la gent que col·labori ja que és molt important i fan un treball impressionant.
Una abraçada a tots.