BRAAAAH! En Leo avança sempre com un lleó, amb valentia i coratge. L’octubre del 2019 li van diagnosticar una leucèmia limfoblàstica de risc mitjà.

Al cap de 15 dies van veure que el tractament no funcionava i van passar a un protocol d’alt risc. Per això, amb quatre anys, rep un tractament més fort de l’habitual.

Entre visita i visita a l’hospital, sempre creuant els dits per no ingressar, a en Leo li agrada molt veure la pel·li "El màgic d’Oz" a casa seva.

Cadascun dels membres del Servei d’Oncohematologia de l’Hospital Universitari La Fe, a València, té alguna manualitat de la Victoria. No s’oblida de ningú i la seva creativitat i passió artística no té límits: dibuixos, punts de llibre, collages...

La Victoria té 5 anys, però a la unitat la coneixen bé: fa més de dos anys que lluita contra una leucèmia molt agressiva.

Aquest mes de gener del 2021 s’ha sotmès finalment a un trasplantament de medul·la òssia, que, segur, serà l’estocada final a la leucèmia.

A en Gabriel, el coneixem tots com «el bebè forçut». El 3 de desembre de 2018 es va acomiadar del seu bessó idèntic, en Martín, per anar a lluitar contra la leucèmia entre les quatre parets de l’hospital. Tenia 15 mesos.

«Va ser i sempre serà la pitjor notícia de la meva vida. Sempre penses que a tu mai no et passarà, que només passa a les pel·lícules, però és real».

Però el temps va anar passant i en Gabriel va aprendre a caminar agafat d’un degotador i, entre natilles i natilles de les seves infermeres, va tornar a casa a recuperar-se.

Era l'abril del 2020. Estàvem en plena pandèmia. Els pares de la Chloé esperaven a l’hospital el diagnòstic final: rabdomiosarcoma alveolar. Un tumor dels teixits tous. Càncer. La Chloé tenia 13 mesos.

«Quina lliçó de vida que ens estàs donant! Qui ens hauria dit mai que, tan petita, hauries de lluitar tant? I aquí continues com sempre, com qualsevol altre bebè, amb els teus jocs, les teves rialles, les teves pallassades, i amb la mateixa vitalitat de sempre. Qualsevol diria que estàs lluitant contra un monstre a dins teu!».

En Marc és un nen simpàtic i divertit de quatre anys. Quan en tenia dos li van diagnosticar leucèmia limfoblàstica aguda de risc intermedi. Feia molts mesos que tenia forts dolors i coixesa, però els metges no sabien què li passava.

«Una de les coses que et fan patir més és que no pugui ser un nen feliç. Però t’adones que, malgrat les hospitalitzacions, les quimios, els protocols..., ho és. Fins i tot quan els cabells li tornaven a créixer, va semblar decebut. A ell ja li agradava anar rapat, sense cabells!». Així, ell, tan natural.

El juny de 2019 va néixer el Paolo i va omplir la seva casa d'energia. El 15 de desembre d'aquell any li van diagnosticar leucèmia limfoblàstica aguda Pro B.

La única cura pel Paolo era un trasplantament de medul·la òssia. En Paolo encara no tenia cap germanet així que des de la Fundació Josep Carreras vam buscar i vam trobar un donant 100% compatible.

Avui el Paolo mesura més de 86 cm, torna a jugar al parc, menjar gelats i descobreix el Nadal.

Era 15 de juny de 2019 i el nostre bebè portava un mes trist i apagat. Estàvem espantats i vam anar a l'hospital. El diagnòstic ens va deixar gelats: leucèmia limfoblàstica aguda B.

Els primers 50 dies vam estar tancats sense sortir de l'hospital. Sense ser a casa, sense la família.

El 13 de febrer de 2020 vam ingressar pel trasplantament de medul·la òssia. 64 dies ingressats durant una pandèmia mundial. L'Antonio va aprendre a caminar a la cambra d'aïllament i ara continua caminant pel món. Aviat celebrarem que ja té 3 anyets i el seu segon cumplevida.