Jesús Vicente

Tot va començar un 21 de juliol de 2013 quan vaig anar al metge de capçalera per fer-me una anàlisi de sang ja que em trobava una mica fluix de força. Em van treure sang a les 8 del matí i aquell mateix dia em van trucar d'urgències de l'Hospital Vírgen de la Arrixaca de Múrcia a les 15:30 dient-me que a les 16:00 havia d'estar a la porta d'urgències per parlar amb l’hematòleg de guàrdia. Allà em van donar la pitjor notícia de la meva vida. Per no espantar-me molt el metge em va dir que alguna cosa no anava bé a la fàbrica de la meva sang. Des d'aquell moment sabia que tenia leucèmia.

Aquell mateix dia em van pujar a planta i l'endemà em van fer la prova de la medul·la i em van dir que l'endemà ja sabrien alguna cosa. Efectivament l'endemà, a les 10 del matí, el metge va entrar a la meva habitació i em va confirmar la sospita; tenia leucèmia mieloide aguda. En aquell moment em vaig sentir enfadat amb el món però em vaig adonar que havia de tirar endavant perquè no veia just fer patir a tanta gent que m’estima i que estan al meu costat. Aquella mateixa tarda vaig començar amb el tractament de quimioteràpia. Vaig passar uns dies dolentíssims i pensava que no me’n sortiria però les meves forces i les meves ganes de viure em van treure, a poc a poc, endavant.

Quan vaig acabar amb el tractament i va començar el meu cos a fabricar defenses em van donar una bona notícia dins de totes les coses dolentes que estaven passant. L'únic germà que tinc era compatible amb mi! Després de tornar a casa em van tornar a fer el mateix tractament que la primera vegada però, aquesta vegada, no em vaig posar tan malament. Després de 40 dies més ingressat vaig tornar a casa i passats 5 dies vaig tornar a l'hospital ja per a la recta final; el tan desitjat trasplantament de medul·la. El dia 11 de novembre de 2013 em van trasplantar la medul·la del meu germà i uns quants dies després, per fi, estava a casa definitivament.

A dia d'avui segueixo amb medicació però amb moltes ganes de viure i menjar-me el món. Una de les coses que em va ajudar molt va ser l'ànim i les ganes de tirar endavant. He d'agrair-li molt a la meva família, als meus amics i a totes aquelles persones que, sense demanar res a canvi, estaven al meu costat d'una forma o una altra. I sobretot al meu germà. MOLTES GRÀCIES A TOTS!

Pàgina web actualitzada 15/03/2019 10:38:13