Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Jesús Vicente

Tot va començar un 21 de juliol de 2013 quan vaig anar al metge de capçalera per fer-me una anàlisi de sang ja que em trobava una mica fluix de força. Em van treure sang a les 8 del matí i aquell mateix dia em van trucar d'urgències de l'Hospital Vírgen de la Arrixaca de Múrcia a les 15:30 dient-me que a les 16:00 havia d'estar a la porta d'urgències per parlar amb l’hematòleg de guàrdia. Allà em van donar la pitjor notícia de la meva vida. Per no espantar-me molt el metge em va dir que alguna cosa no anava bé a la fàbrica de la meva sang. Des d'aquell moment sabia que tenia leucèmia.

Aquell mateix dia em van pujar a planta i l'endemà em van fer la prova de la medul·la i em van dir que l'endemà ja sabrien alguna cosa. Efectivament l'endemà, a les 10 del matí, el metge va entrar a la meva habitació i em va confirmar la sospita; tenia leucèmia mieloide aguda. En aquell moment em vaig sentir enfadat amb el món però em vaig adonar que havia de tirar endavant perquè no veia just fer patir a tanta gent que m’estima i que estan al meu costat. Aquella mateixa tarda vaig començar amb el tractament de quimioteràpia. Vaig passar uns dies dolentíssims i pensava que no me’n sortiria però les meves forces i les meves ganes de viure em van treure, a poc a poc, endavant.

Quan vaig acabar amb el tractament i va començar el meu cos a fabricar defenses em van donar una bona notícia dins de totes les coses dolentes que estaven passant. L'únic germà que tinc era compatible amb mi! Després de tornar a casa em van tornar a fer el mateix tractament que la primera vegada però, aquesta vegada, no em vaig posar tan malament. Després de 40 dies més ingressat vaig tornar a casa i passats 5 dies vaig tornar a l'hospital ja per a la recta final; el tan desitjat trasplantament de medul·la. El dia 11 de novembre de 2013 em van trasplantar la medul·la del meu germà i uns quants dies després, per fi, estava a casa definitivament.

A dia d'avui segueixo amb medicació però amb moltes ganes de viure i menjar-me el món. Una de les coses que em va ajudar molt va ser l'ànim i les ganes de tirar endavant. He d'agrair-li molt a la meva família, als meus amics i a totes aquelles persones que, sense demanar res a canvi, estaven al meu costat d'una forma o una altra. I sobretot al meu germà. MOLTES GRÀCIES A TOTS!

Pàgina web actualitzada 15/03/2019 10:38:13