Benvolguts amics, el passat 16 de març vaig donar medul·la òssia per a un receptor anònim, i vull deixar el meu testimoni de com ho vaig viure pas a pas.

19 de febrer de 2015

Els que em coneixeu, sabeu que sóc una persona discreta i, com els més propers diuen de mi, "políticament correcte"; no sóc donat a cercar protagonisme, però sí que reclamo allò que considero just per a la societat i per a la meva família. Des de fa gairebé cinc anys sóc el responsable a la nostra comarca de l'Associació de Celíacs de la Comunitat Valenciana però, sobretot, sóc un pare orgullós de tres fills, dos nois i una noia, el millor que he fet en la meva vida i per res m'agradaria que els passés alguna cosa.

Per què us dic tot això? doncs la veritat, al principi tenia decidit no dir res i portar-ho com acostumo a portar-ho tot, discretament, però després de consultar-ho amb la família, he/ hem decidit fer un pas endavant i fer-ho públic, buscant amb això la implicació solidària de moltes més persones que, amb un gest com el que faré (i no per això sense les conegudes "pors") intentaré que una persona malalta de leucèmia, que no és altra cosa que un CÀNCER, pugui seguir viva entre els seus, els qui l’estimen i que segur que aquesta persona també estima; i és quan em poso a la pell d'un pare com jo o miro als meus fills i imagino que podríem ser nosaltres els que patíssim aquesta malaltia, m'aterreix, sobretot pensar que pogués ser un dels meus fills.

Mai en la vida m'havia plantejat fer una cosa així, donar una mica de mi per algú a qui no conec i mai coneixeré. Estem acostumats a ajudar gent amb nom i cognoms, amb un rostre, a amics, coneguts, etc...que ens demanen ajuda o, com a molt, fer-nos socis d'alguna ONG, però mai m'havia plantejat passar per això per un desconegut a canvi "de res".

Jo em vaig fer donant de medul·la, juntament amb la meva dona, fa almenys 20 anys arran que una dona d'Orihuela tenia leucèmia i la seva família va llançar una crida per tota la ciutat i comarca buscant un donant compatible el qual, lamentablement, mai va arribar. Però com deia abans, era una persona amb nom i cognoms, d'aquí al costat.

Aquesta aventura començarà el proper 3 de març, fent l'oportuna revisió per comprovar la meva idoneïtat com a donant i finalitzarà el 16 de març amb la donació.

Com he comentat, l'únic que busco és la implicació de tots perquè, d'aquesta manera, tots tindrem al nostre "bessó compatible" localitzat, la nostra assegurança de vida i si per desgràcia ens fes falta, tot seria molt més fàcil, quedaria en un mer contratemps res més.

Espero que hagi aconseguit l'objectiu que buscava, aconseguir implicar. Per res busco recompensa al meu acte, ja que saber que algú pot viure gràcies a mi és la més gran de les recompenses que pugui obtenir.