El meu fill Josuè em repetia sovint: "Papa, un dia més, un dia menys" i, xiuxiuejant, ho repetia per a mi. Cada dia era una victòria al mieloma múltiple i un dia menys per a la curació. És molt important visualitzar aquesta imatge: veure'ns curats. La meva cunyada em va dir que imaginés una dutxa purificadora que eliminava les cèl·lules malignes que en la meva ment eren punts negres. Tot val per seguir lluitant. Tres llargs mesos ingressat amb entrades i sortides de l'UCI i poc abans de Nadal van deixar de fer-me la diàlisi. El meu sistema renal, que estava al 10%, es va recuperar fins al 50%.

La pèrdua de pes era preocupant, ja que la ingesta d'aliments era un drama, no tolerava gairebé res i el poc que ingeria no tenia cap gust. Paladar anul·lat. Em van donar d'alta el dia de cap d'any i vaig estar gairebé quatre mesos a casa de la meva germana, que em va cuidar. No era capaç de fer res sense ajuda. Una impotència total. Per si fos poc, al febrer de 2014 vaig patir una diverticulitis (perforació del còlon) i em van haver d’operar d'urgència. Tres mesos sense controlar les defecacions, amb fugues a qualsevol hora i amb incertesa de si aquest empelt seria definitiu o provisional fins que, per fortuna, després de tres mesos em van reconstruir el còlon.

Després de la reconstrucció, al juliol del 2014 em van avisar que les analítiques reflectien absència de cèl·lules cancerígenes i que estava preparat per l'autotrasplantament de cèl·lules mare. Em van explicar el procés (totalment inimaginable fa 15 anys) i després d'un dur tractament de químio sever (Melfalan), que va provocar caiguda de cabells, nafres, diarrees, febre i vòmits, novament em van autotrasplantar.