Anem a burlar-nos perquè se’n vagi aquesta bestiola dolenta...
Aquesta història comença un matí de setembre de l'any 2005. Cansat i feble, fico al llit a la meva filla acabada de néixer després del seu biberó i amb la seva germana gran contenta per ser el seu primer dia de classe dels grans... Aquest dia que es prometia feliç, va acabar amb mi en l'hospital amb el diagnòstic d'una leucèmia linfoblàstica aguda.
En aquest moment se't ve tot a sobre, no conèixes gens d'aquesta malaltia (com molts), assimilar-lo, la família que no sap res, la meva dona amb mi, les meves filles que no s'assabentin, planejar amb qui es quedaran, en fi...., molts pensaments de cop.
Quan vaig decidir explicar-li a la meva filla gran, em va comentar "papà, anem a burlar-nos perquè se'n vagi aquesta bestiola dolenta que tens".
Passat un temps, he de reconèixer que tot va anar molt bé i després d'un mes de quimio, sense saber encara el significat de les paraules, vaig escoltar "remissió completa". Em sentia súper feliç!
Després van venir les entrades a l'hospital per a la resta de sessions, un camí llarg per aquell temps per a mi, però en el qual vaig aprendre a valorar moltes coses que en situacions normals no hagués arribat a imaginar i que li dec sobretot, a tots aquests companys de lluita amb els quals he compartit hores d'hospital.
Un record especial per a Blai, que gràcies a ell, he conegut aquesta pàgina i sempre em deia que el que em posaven era només sèrum, jeje!!
Però ha passat el temps..., aquesta paraula que coneixem tan bé i que adopta un significat tan diferent...
Temps, que mai serà suficient per a donar les gràcies a metges, infermers, auxiliars de l'Hospital La Fe de València i a la meva dona i família per estar amb mi en aquells moments tan difícils i delicats. Però sobretot, Temps que espero mai em falti per a intentar que cada cop hagi més donants de medul·la òssia i que per a tots els que en aquests moments pateixen una malaltia hematològica, no perdin l'esperança que cada vegada som més els que ens sortim d'ella.
Els meus plans? Doncs van començar el primer dia de la malaltia i no eren altres que veure créixer a les meves filles i estar amb elles tots els moments que pugui, encara que m'he adonat que això també em durà temps.
Gràcies a tots i ànims!"
Jordi
Fes-te soci de la curació de la leucèmia i les altres hemopaties malignes, AQUÍ
Informa't sobre la donació de medul·la òssia, AQUI