Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Josep Torras

Missatge de Mercè i Alexandra, mare i filla, respectivament, de Josep Torras, pacient de Limfoma de Hodgkin de 54 anys acollit en el pis proper a l'Hospital Clínic de Barcelona

Llibre de visites filla Josep Torras

Transcripció dels missatges:

Missatge de la Mercè, dona del Josep Torras: "8 de maig de 2011
Sóc Mercè Rossell i he estat de cuidadora del meu marit, Josep Torras. Primer de tot vull donar les gràcies a tothom: a la Fundació, a l'Esther i sobretot a l'equip que té el Dr. Francesc Fernández, per donar-me la oportunitat de conèixer gent increïble, gent implicada i gent "bona".

Penso que dintre de "lo dura" que és aquesta malaltia, sentir-se tractada d'aquesta manera és extraordinari. Sempre he estat convençuda que estàvem a les millors mans però me'n vaig d'aquest pis amb el meu marit al final de la seva curació i totalment reafirmat el que creia. Gràcies a tots, en especial a la Cristina Gallego que és amb la que he tingut més relació.

Un petó molt gran a tots, sempre us tindré dins del cor".

Mercè

Missatge de l'Alexandra, filla del Josep Torras: "7 de maig de 2011
Hola, em dic Alexandra i sóc la filla gran del Josep i la Mercè. Estic aquí perquè el meu pare està malalt, però no ho pintaré així. De fet, si estem aquí és perquè ell s'està curant. La vida li ha donat una oportunitat i segueix un tractament per combatre un Limfoma de Hodgkin. Ningú ha dit que això fos fàcil, tot el contrari, encara hi ha molta gent que no pot ni té opció a un tractament.

La notícia ens va ensorrar a tots, només trobes motius per plorar, tot et sembla que va en contra teu, i et fas fort quan el qui ho pateix és davant (en aquest cas el papa), però ell des del primer dia ha estat el més optimista de tots, ha cregut en ell i en tot aquest equip de professionals que han estat "impecables" en tots els aspectes, és per això que ben aviat marxarem.
A tot això només hi ha sumat l'esforç de ma mare. Té fibromiàlgia i ha dedicat tot el seu temps i esforç a cuidar-lo i a fer-li costat, no descuidant en cap moment els seus dos fills.

Avui puc dir que m'emociono en pensar en la família que tinc, no puc fer ni un retret, ni cap crítica a cap d'ells. Estic orgullosa de ser la filla de dues persones que s'ha enfrontat a dues dificultats de la vida que, per desgràcia, cada cop són més freqüents. Pares, molta força que molt aviat us vull a casa, sou el que més estimo en aquest món.

Dono mil gràcies a les infermeres que sempre estan aquí, que no tinc el plaer de conèixer, però cada dia sento parlar d'elles. A tota la Fundació Josep Carreras i a l'àvia que va donar aquest pis, que és molt acollidor i que ha donat sostre i intimitat a la meva família".

Alexandra

Tornar a l'índex
Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:24