Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Josep

Em dic Josep, tinc 36 anys i visc a Vilafranca del Penedès. Sóc casteller des de que tenia 11 anys i aquesta tradició és la meva gran passió. Fent-los he après que la solidaritat és un dels valors claus per complir molts objectius, per altes i difícils que siguin aquestes construccions humanes.

Al llarg d’aquests 36 anys he dut a terme algunes decisions després de donar-li mil voltes a les coses, encara que fossin per coses senzilles, i altres vegades per impulsos he fet tot el contrari. Un d’aquests impulsos va ser quan vaig decidir fer-me donant de medul·la òssia ara fa uns quants anys.

Tenia una lleugera idea sobre aquest tipus de donació però desconeixia la probabilitat tan escassa que s’havia de produir per a fer-la efectiva alguna vegada. "És molt possible que mai et truquin", recordo que em van dir el dia que vaig omplir el formulari per inscriure’m al REDMO.

La meva sorpresa però, va arribar el passat 10 d’agost quan vaig rebre la primera trucada de la Fundació Josep Carreras que em comunicava una possible compatibilitat de la meva medul·la amb la d’un pacient. Vaig contestar amb un sí rotund per col·laborar, sense pensar-m’ho gens ni mica. Un sí amb una dosi de neguit, de nervis i de responsabilitat, però alhora d’alegria, d’emoció i d’orgull propi per posar el meu gra de sorra en aquesta lluita.
 
Després de diverses proves i que es confirmés aquesta compatibilitat, el 25 de novembre de l’any passat vaig viure un dels dies més emocionants que recordaré mai. Tan senzill com passar unes hores a l’hospital, molt ben cuidat per l’equip de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. L’extracció a la qual em vaig sotmetre va ser mitjançant una afèresi la qual em feia força respecte, tot s’ha de dir, però que un cop duta a terme vaig comprovar que no era per a tant. Han passat uns mesos però tot és molt recent i me’n recordo cada dia. Penso en la persona que ha rebut aquella part de mi i de com li haurà funcionat el tractament.

Tot plegat ha sigut una oportunitat per tocar de peus a terra i sensibilitzar-me per aquestes persones que lluiten perquè el destí els ha posat a prova. M’imagino el seu neguit i també la dels seus familiars i els amics més propers, que també pateixen. També penso en la tasca importantíssima que duu a terme la Fundació Josep Carreras des de fa anys i et fa sentir orgullós que a casa nostra tinguem el luxe de comptar amb ells.

Fes-te donant de medul·la. Aquest és el meu objectiu. Tant de bo algun dia comparteixis l’alegria i màgia que vaig sentir aquell 25 de novembre. Així em vaig sentir jo, feliç per haver pogut fer pinya en un castell tan important.

Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:25