"El febrer de 2010 es va posar en contacte amb mi el Centre de Transfusions de la Comunitat de Madrid, ja que s'havia trobat un possible receptor amb el qual era compatible. Em van fer unes proves addicionals i a la setmana següent em van confirmar que efectivament es confirmava la compatibilitat. Les sensacions en aquests dies són difícils de descriure, perquè s'ajunten els nervis propis d'un ingrés hospitalari amb la il·lusió de poder ajudar a una persona malalta, a més de la por que en les dues setmanes que restaven per a la intervenció ocorregués algun imprevist (malaltia per la meva banda, etc.) que ho impedís.

Una setmana abans de la data fixada per a l'extracció, vaig haver d'anar a l'Hospital de la Princesa perquè em fessin totes les proves preoperatòries i unes extraccions d’autotransfusió. Va ser bastant divertit perquè en qüestió de 2 hores em van fer 5 o 6 proves que normalment es fan en diversos dies. Anant cap a la feina després de les proves se’m queien les llàgrimes, no sabria dir si d'alegria o de tristesa, pensant en aquella persona que necessitava les meves cèl·lules progenitores per poder-se curar.

Aquesta última setmana prèvia a l'extracció va ser un suplici, perquè en lloc de fer vida normal vaig intentar cuidar-me i protegir-me més del degut. M'estava preparant per córrer una marató i vaig deixar de córrer, m'abrigava fins a dalt per a no enconstipar-me, triava el menjar amb lupa... El cas és que dos dies abans em vaig començar a notar mal de coll i febre i pensava que tot s’ensorraria però jo crec que va ser més la suggestió que una altra cosa, perquè finalment no em passava res. Vaig ingressar el dia anterior a l'operació i tot era nou per mi, perquè mai abans havia estat ingressat. El tractament que vaig rebre de l'equip mèdic i infermeres a l'Hospital de la Princesa va ser en tot moment increïble, em van tractar com un convidat i van ser molt atents amb mi.

Va arribar el dia "D". Em van baixar en llitera i en dejú al quiròfan i em van dormir sense adonar-me, i quan em vaig despertar ja estava fet. Em va dir l’hematòleg que les meves cèl·lules estaven de camí cap al receptor, que tot havia anat bé i que havien tret el doble del normal per si li feia falta una segona donació.

Dues setmanes després em vaig posar en contacte amb la persona de la Fundació Carreras que ho havia gestionat tot, per a preguntar-li per l'estat del receptor, i em va dir que tot havia anat bé i que calia esperar l'evolució.

La meva satisfacció era total, i l'alegria per aquesta persona indescriptible. Jo sóc pare i penso en el que han de passar aquestes persones que tenen als seus fills o familiars ingressats i, només per això, ja mereix la pena fer-lo.

Un parell de dies de molèsties a l'esquena a canvi d'una vida i un món d'alegria. Qui pot negar-se?"

Una salutació,

 

Juan Antonio

 

Si vols informar-te sobre què és la donació de medul·la òssia per ajudar a molts pacients de leucèmia a tenir una oportunitat de curació, fes clic AQUÍ. Recorda que la donació de medul·la òssia és altruista, anònima i universal. Si t'inscrius com a donant de medul·la òssia, has d'estar disposat a fer efectiva la donació per a qualsevol persona del món que ho necessiti. Si vols més informació, escriu-nos a donants@fcarreras.es o truca'ns al telèfon gratuït 900 32 33 34 .

També pots fer-te soci de la Fundació Josep Carreras. Amb molt poc, ens ajudaràs a continuar investigant.