Han passat onze anys des de que vaig realitzar la meva donació de medul·la òssia. Amb la serenitat i perspectiva que m'ofereix el temps transcorregut, vull aprofitar per presentar de nou el meu testimoni, amb l'objectiu de resoldre dubtes i, sobre tot, aconseguir animar al major nombre de persones per fer-se donants.

Em vaig fer donant amb la ferma certesa de que, per tal que tot el sistema funcioni i puguem beneficiar-nos quan arribi el moment (sigui donació de sang, medul·la, òrgans o del tipus que sigui), és necessari que tothom participi activament sense pensar que ja s'encarregaran altres de fer-ho. És necessari comprometre's, doncs creure que els malalts son altres i els sans som nosaltres no té cap sentit quan la malaltia és un 'estat' més de la salut pel qual tots acabem passant. Des d'aquest punt de vista m'atreviria a dir que ser donant és un deure, però un deure que pot reconfortar-nos moltíssim més del que creiem.

En l'aspecte mèdic, la meva donació es va realitzar mitjançant l'extracció de medul·la de les crestes ilíaques (de l'os del maluc), en una petita intervenció amb anestèsia general que va durar un parell d'hores, sense major complicació que un petit dolor residual sense importància en la zona de l'extracció durant dos dies. L'únic risc clínic va ser l'anestèsia, malgrat que això mai va suposar un motiu per no seguir endavant amb el procés, ja que quan comparava els riscs que hauria de patir el malalt per rebre la meva medul·la no trobava arguments de pes en contra.

En molts casos, l'extracció de medul·la no es realitza mitjançant aquesta tècnica, sinó amb un altre molt menys invasiva anomenada 'afèresi'. Els que no sou donants heu de saber que el mètode el triareu vosaltres, però insisteixo en que no heu de donar-li importància. Avui dia, agafar un cotxe presenta més riscos que sotmetre's a una anestèsia, i no per això deixem de conduir, ni ningú s'escandalitza per que una dona es sotmeti a una epidural durant el part. Els consentiments que hem de signar ens produeixen respecte, però no s'ha de donar-li massa importància.

Donant la teva medul·la 'dónes vida' però també la reps. Us puc assegurar que és una experiència que omple la teva existència de valors veritablement humans que potser no coneixies i dóna sentit i transcendència al teu pas per aquest món. Mai m'he sentit una persona especial pel que vaig fer, al contrari, m'he sentit un privilegiat d'haver sigut escollit, doncs estic segur que qualsevol persona ho hagués fet igual que jo. L'únic que em diferencia es que un dia vaig decidir perdre una miqueta de temps en fer-me donant. Pels que encara no ho sou, us puc assegurar que aquesta petita pèrdua de temps mereix la pena, i us resultarà infinitament recompensada si algun dia arribeu a donar com jo, ja que el que rebreu a canvi serà immensament superior al que hagueu donat.

Malgrat la dificultat per transmetre'l, volia compartir amb vosaltres que emocionalment recordaré sempre la forma entranyable de tot el procés, des del dia que em van trucar per dir-me que potser era compatible amb un malalt, o el dia que van confirmar la meva compatibilitat. El que recordo especialment son els dos dies que va durar la meva estada a l'Hospital Gregorio Marañon: el tracte que vaig rebre per part de la Fundació com del personal sanitari va ser excel·lent. Dos dies plens d'intenses emocions que mai podré oblidar, on vaig tenir temps per reflexionar molt sobre la vida i sobre mi mateix. Vaig plorar de la immensa alegria de veure'm salvant-li la vida a un altre, o al menys, intentant-ho. Us puc assegurar que tot això no té preu y que sempre em sentiré molt afortunat d'haver rebut tantíssim a canvi de tant poc.

Moltíssimes gràcies a la Fundació –perquè sense la seva existència res d'això hagués estat possible- i us animo a tots a fer-vos donants de medul·la, amb l'esperança de poder sentir tot el que jo vaig sentir, i sobre tot, amb la il·lusió de poder salvar una vida.

Tant de bo ho pogués repetir!