Juani

Juania pacient leucèmia 1

Era novembre del 2010 i el meu fill, en Juan Ignacio (Juani), d'1 any i 7 mesos, estava més irritant que mai. Jo pensava que el motiu d'aquell caràcter era que li estaven surtin les dents, sumat a alguna rabieta per algun capritx que no li concedia. De totes formes vam decidir portar-ho al seu pediatra ja que el meu marit i jo vam començar a notar uns puntets morats a la seva pell (les famoses petèquies). Ella ens va derivar a la clínica per fer-li alguns estudis i aquest mateix dia va quedar intern.

Mare meva, no era cap capritx, estava molt anèmic, amb els glòbuls blancs pels núvols i les plaquetes massa baixes. El seu esgotament era causat per tot això, però un mai imagina que una malaltia d'aquest calibre pot passar-li a un fill teu. Però va ser així, li van diagnosticar LLA (Leucèmia Llimfoblàstica Aguda). Com jo dic, un sempre mira des de la vereda d'enfront, pensa que aquestes coses li passen a un altre persona o que es veuen només a les pel·lícules, però li pot passar a qualsevol. La vida es modifica molt: horaris, costums, haver de fer malabars amb els treballs, cuidar dels altres fills (perquè tinc dos filles més)... la llista és llarga.

Juani pacient leucèmia 1

En Juani va començar el seu tractament, col·locació de catèter, quimioteràpia, transfusions, internacions freqüents, etc. i tot això va implicar passar el Nadal, l'Any Nou i el seu aniversari a l'hospital. Havia tantes coses noves que espantaven i generaven incertitud però hi havia que enfrontar-les, tractar de no tenir por, de no pensar massa sinó d'actuar, de mirar endavant i viure el dia a dia. La clau és no desesperar-se, evidentment, no va ser fàcil però va anar passant el temps i aquí estem, feliços!

En Juani actualment està en període de manteniment. Al juliol de l'any passat va terminar les seves quimios i, per tant, està amb medicació via oral i controls periòdics amb l'oncòleg hematològic.  El mes passat va començar a anar al jardí d'infància i aquest dissabte 31 de març és el seu aniversari i fa 3 anyets. És admirable la manera que ha tingut de portar el seu tractament, sempre amb un somriure malgrat tot. Quantes coses s'aprenen amb tot això i quantes coses m'ha ensenyat el meu fill! Gràcies a ell vaig prendre decisions que abans, per por (no sé a què) no les hauria pres.

Quan va començar el jardí no podia deixar d'emocionar-me al imaginar-lo jugant, fent amiguets nous, gaudint de les carícies de la seva professora, imaginar els riures... Veure'l amb l'uniforme de col·legi m'omple els ulls de llàgrimes i el cor de satisfacció perquè allà està la demostració de que tot es pot. Com he dit abans, no és fàcil però res és impossible i ell és un exemple fidel d'això. És el nostre petit gegant, el nostre mestre a la vida, per això li estarem eternament agraïts.

Juani pacient leucèmia 4

Una abraçada a tots els pacients, famílies, amic i en especial un salut per la Fundació, són meravellosos! Espero que els hagi agradat el testimoni, a mi em va servir molt llegir els que hi havia quan van diagnosticar el meu fill perquè un en aquell moment se sent sol, ple de temors i de preguntes. Així que endavant i força que es pot! I a gaudir de la vida!

Ivana

Pàgina web actualitzada 09/07/2019 16:37:23