Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Judith

ELS PLANS DE LA JUDITH, UNA GRAN MARE

 Judith

"Us explico la meva petita i gran història per si a algú li serveix d'ajuda. La veritat és que, tot just ara, és com un mal record a la vegada que bo. Després de viure una experiència com aquesta veus la vida d'una altra manera, les petites coses les valores molt més. Bé, començo pel principi, quan vaig arribar a assabentar-me de la meva malaltia, perquè en el meu cas.... hi ha mares que donen la vida pels seus fills, i en el meu, va venir la meva filla a donar la vida per mi.

El novembre del 2003 em vaig quedar embarassada i el dia de Nadal vaig començar a tenir pèrdues. Al final, el dia d'Any Nou vaig avortar. El febrer de 2004, la meva ginecòloga em va dir que ja estava bé i que podíem tornar a intentar-ho.

Així, doncs, el març m'assabento que torno a estar embarassada i, com que havia tingut un avortament, la meva ginecòloga em va fer les primeres analítiques molt aviat. Me'n recordo con si fos avui mateix; em vaig fer l'analítica un dilluns i el dimecres estava treballant i em van trucar perquè havia d'anar a la ginecòloga urgentment.
Quan vaig arribar em van enviar a una hematòloga i aquesta em va fer anar urgentment cap a l'hospital.

Vaig anar al clínic de Saragossa amb la documentació que m'havien donat i allà, per com em van tractar a urgències, el meu marit i jo varem començar a pensar que passava alguna cosa i grossa. Efectivament, després d'un hora i mitja, quan van sortir les analítiques, em van explicar el que passava: tenia leucèmia. La veritat, el primer que em van dir els metges era que com que feia tan poc temps que estava embarassada haurien de fer-me un avortament perquè el petit no resistiria la quimioteràpia. El mateix dilluns em van fer un raspat i el dimarts em van començar la quimioteràpia.

Com comprendreu tots, se'ns va caure una mica el món a sobre després d‘estar tan contents amb l'embaràs. Era el primer nen per a tots, però be els metges sempre van ser molt optimistes amb mi. El primer que varen dir era que com que no feia gaire temps que tenia la malaltia, era molt bo per a ells, perquè la resta dels òrgans no havien patit. Per a mi, la part més dura va ser estar ingressada un mes en una habitació de cinc metres sense veure el carrer perquè era un soterrani, però vaig estar molt recolzada per la meva família, amics, infermeres i sempre estaré molt agraïda als meus metges, el Dr. Palomera, la Dra. Olave i el Dr. Fuertes, que varen ser els que van estar amb mi.

Durant la primera sessió de quimioteràpia ja em van indicar que la malaltia havia remès, però que s'havia de seguir amb el protocol o sigui que vam estar fins al desembre i em van fer un autotrasplantament.

Quan vaig acabar tot el problema, em va quedar una menopausa precoç, motiu pel quual no podria tenir mai més fills. Em vaig informar de tot amb la meva ginecòloga i em va indicar que a València existia la clínica IVI, on, amb un òvul de donació, podria ser mare. Així ho vam fer. El meu marit i jo ho teníem molt clar, i el gener de 2008 vaig tenir una preciosa filla. La veritat que vaig tenir molta sort perquè en la primera fecundació ja em vaig quedar embarassada".

Judith

Si vols llegir una entrevista a la Judith, fes clic AQUÍ

En nom de Judith, fes-te soci de la curació de la leucèmia i les altres hemopaties malignes AQUÍ, ens ajudaràs a continuar investigant perquè, algun dia, aquestes malalties siguin 100% curables. Amb molt poc pots fer molt. Gràcies!

Informa't sobre la donació de medul·la òssia, AQUÍ

Pàgina web actualitzada 15/11/2018 23:01:40