Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Lara

Hola! Em dic Lara, tinc 32 anys i ja gairebé ha passat un any des del meu primer ingrés. A finals de maig del 2017 van començar a sortir-me blaus molt grans a les cames i vaig pensar que m'hauria donat algun cop sense adonar-me'n, però després vaig començar a sagnar per les genives i ja vaig començar a preocupar-me més.

El 2 de juny de 2017 vam anar a urgències i va ser quan em van ingressar per primera vegada. Tenia anèmia, molt poques plaquetes i estava gairebé sense defenses. En vistes de la situació, em van ingressar en règim d'aïllament, el que comportava que només podia haver-hi una persona amb mi a l'habitació i havia d'estar amb mascareta.

Estava en un moment de la meva vida molt feliç i potser el més dur per a mi va ser el "tancament". Que et fiquin en una habitació, et diguin que la teva vida corre perill i que els 15 dies següents eren els més complicats pels possibles sagnats interns... escoltar això va ser d'allò més dur. Però no quedava una altra que seguir endavant i lluitar per poder sortir d'allà!

Em van posar una via i de seguida vaig començar amb la químio i unes pastilles que es diuen ATRA. Elles són les "culpables" que la meva leucèmia tingui un 80% de possibilitats de curació.

Vaig passar 43 dies tancada amb marejos, mals de cap forts, mucositis que em treien fins i tot les ganes de parlar, hemorroides, algun vòmit i, per descomptat, la caiguda del cabell, aquell que estava deixant créixer per al casament de la meva millor amiga ...

Però també vaig aconseguir superar-ho, i al cap de pocs dies vaig deixar de preocupar-me per estar calba. El dia 43 em van donar l'alta, després em van fer una punció, o aspirat de medul·la, i semblava que tot anava bé. Així que vaig passar a la fase de consolidació que eren tres ingressos més per rebre químio. Diguem-ne que la meva medul·la es recuperava i tornaven a donar-li un altre cop per assegurar-se que no quedés ni una cèl·lula cancerígena.

Va arribar desembre i em van treure la segona via que m'havien posat, i aquí és quan em vaig sentir lliure i més sana que mai. Em van fer un altre aspirat i també va sortir net.El gener d'aquest any he començat una nova fase, la de manteniment, que consisteix en punxar-me quimioteràpia un cop per setmana durant dos anys, a més de prendre una pastilla diària, també de químio. És una fase molt llarga i també dura, perquè segueixen ficant verí al meu cos i això comporta estar baixa de defenses, plaquetes i hemoglobina així que em queden dos anys per tornar a la normalitat absoluta, però això no treu que estigui assaborint cada minut d'aquesta segona oportunitat que m'ha donat la vida.

Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:26