La leucèmia limfoblàstica aguda en adults

La leucèmia és un tipus de càncer de les cèl·lules de la sang i de la medul·la òssia. 

Vegeu apartat Leucèmia, medul·la òssia i cèl·lules sanguínies.

Les leucèmies agudes són un grup de malalties neoplàstiques caracteritzades per la transformació maligna i producció incontrolada de cèl·lules hematopoètiques immadures de la línia limfoide (leucèmia limfoblàstica aguda, LLA) o mieloide (leucèmia mieloblàstica aguda o mieloide aguda, LMA).

La leucèmia limfoblàstica aguda és un tipus de càncer de la sang en què, per causes desconegudes, es produeixen quantitats excessives de limfòcits immadurs (limfoblasts). Les cèl·lules canceroses es multipliquen ràpidament i desplacen a les cèl·lules normals de la medul·la òssia (vegeu Leucèmia, medul·la òssia i cèl·lules sanguínies), el teixit tou del centre dels ossos on es formen les cèl·lules sanguínies.

En condicions normals, els limfòcits es produeixen a la medul·la òssia i en altres òrgans del sistema limfàtic (tim, ganglis, melsa), i són els encarregats de la nostra defensa, en ser capaços d’atacar, directament o a través de la producció d’unes substàncies denominades anticossos, a tot agent que envaeixi o cèl·lula anòmala que es produeixi en el nostre organisme. En la LLA, els limfoblasts (precursors dels limfòcits) es fabriquen en quantitats excessives i no maduren. Aquests limfòcits immadurs envaeixen la sang, la medul·la òssia i els teixits limfàtics, i fan que s’inflamin i augmentin la seva mida normal. També poden envair altres òrgans, com ara els testicles o el sistema nerviós central.

Si bé la leucèmia limfoblàstica aguda (LLA) acostuma a afectar predominantment nens (representa el 80 % de les leucèmies en població pediàtrica), no és infreqüent observar-la en adolescents i adults joves. En adults, aquest tipus de leucèmia predomina en els joves de sexe masculí (edat mitjana entre 25 i 30 anys). Tan sols un 10-15 % dels pacients superen els 50 anys. A l’Estat espanyol, la incidència anual de LLA en adults és de 30 nous casos per milió d’habitants i any. A escala global, en el nostre país, cada any prop de 1.400 persones són diagnosticades de leucèmia limfoblàstica aguda.

La leucèmia limfoblàstica aguda pot afectar els limfòcits B, que produeixen anticossos per ajudar a combatre les infeccions, o als limfòcits T, responsables de coordinar la resposta immunitària mitjançada per cèl·lules.

Per consegüent, els tipus de leucèmia limfoblàstica aguda es divideixen en: leucèmia limfoblàstica aguda B i leucèmia limfoblàstica aguda T (menys comú). Per això mateix, l’Organització Mundial de la Salut classifica les LLA segons el tipus de limfòcit afectat (B o T) i el seu grau de maduració, i es distingeixen:

– Leucèmia limfoblàstica aguda de precursors B (inclou diversos subtipus identificables mitjançant estudis immunofenotípics, que es denominen Pro-B, Pre-B comú, Pre-B i B madur o Burkitt-like)

– Leucèmia limfoblàstica aguda de precursors T (inclou diversos subtipus identificables mitjançant estudis immunofenotípics, que es coneixen com a Pro-T, Pre-T, tímica cortical i tímica madura)

En totes poden detectar-se translocacions cromosòmiques (desplaçament de part d’un cromosoma a un altre cromosoma) i alteracions en determinats gens que fan variar el pronòstic i el tractament de la malaltia. Por exemple, la presència del denominat cromosoma Filadèlfia, una translocació entre els cromosomes 9 i 22 [t(9;22)], confereix un especial mal pronòstic a aquesta varietat de leucèmia limfoblàstica aguda, i obliga a un tractament diferent del de la resta de LLA.

Les causes específiques que originen la majoria dels casos de leucèmia limfoblàstica aguda en adults no es coneixen. Així mateix, existeixen alguns factors de risc que s’associen amb una probabilitat més alta de desenvolupar una leucèmia. Un factor de risc és tot allò que augmenta la probabilitat que una persona pugui desenvolupar càncer.

Els factors de risc associats a la leucèmia limfoblàstica aguda són, segons l’American Society of Clinical Oncology:

• Trastorns genètics. La leucèmia limfoblàstica aguda ocorre més freqüentment en persones amb els trastorns heretats següents:
  • Síndrome de Down
  • Atàxia-telangiectàsia
  • Síndrome de Li-Fraumeni
  • Síndrome de Klinefelter
  • Anèmia de Fanconi
  • Síndrome de Bloom
  • Neurofibromatosi
    
    
• Dosis altes de radiació. Les persones que han estat exposades a nivells alts de radiació (Vegeu apartat Leucèmia, medul·la òssia i cèl·lules sanguínies) poden ser més propenses a desenvolupar una leucèmia aguda (mieloide o limfoide). Això inclou persones que han rebut radioteràpia per a un altre càncer o supervivents a llarg termini de bombes atòmiques o accidents de fuites de radioactivitat. No s’ha demostrat que els camps electromagnètics generats per línies d’energia elèctrica d’alt voltatge causin leucèmia limfoblàstica aguda. L’ús de telèfons cel·lulars no és un factor de risc de leucèmia limfoblàstica aguda conegut.
  
  
• Quimioteràpia. Les persones que han rebut quimioteràpia per a un altre càncer poden desenvolupar una leucèmia mieloide aguda relacionada amb la teràpia anterior.
  
  
• Substàncies químiques. El contacte prolongat amb productes que contenen benzè (que es troba en el petroli, el fum de cigarreta i alguns llocs de treball industrials) augmenta el risc de leucèmia mieloide aguda. Tot i això, no s’ha demostrat que l’exposició a dissolvents industrials i a tints capil·lars augmenti el risc d’una persona a desenvolupar leucèmia.
  
  
• Algunes infeccions virals. La infecció pel virus limfotròpic humà de cèl·lules T tipus 1 (HTLV-1) pot causar un tipus infreqüent de leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules T. La majoria dels casos ocorren a Japó i a l’àrea del Carib. A l’Àfrica, el virus d’Epstein-Barr (EBV) s’ha relacionat amb el limfoma de Burkitt, i també amb una forma de leucèmia limfoblàstica aguda (Burkitt-like).

La leucèmia, com altres tipus de càncer, no és contagiosa. Vegeu apartat Leucèmia, medul·la òssia i cèl·lules sanguínies.

Las manifestacions clíniques dels malalts de leucèmia limfoblàstica aguda reflecteixen, per una banda, una insuficiència medul·lar, és a dir, la manca de producció de cèl·lules normals de la sang provocada per la proliferació dels limfoblasts a la medul·la òssia i, per una altra banda, la infiltració dels diferents òrgans i teixits pels limfoblasts. Vegeu leucèmia, medul·la òssia i cèl·lules sanguínies. El començament és gairebé sempre agut i les manifestacions clíniques no acostumen a precedir al diagnòstic en més de dos mesos.

El més habitual és que el malalt presenti símptomes com ara: pèrdua de l’apetit, sensació de debilitat i fatiga, febre, dolors ossis, articulars i musculars, hematomes en braços i cames, produïts per la manca de plaquetes. De vegades es produeixen vertaderes hemorràgies espontànies (nas, genives) o bé hemorràgies excessives en ferides petites.

Alguns pacients poden presentar infeccions (abscessos, sinusitis, pneumònia, etc.) com a símptoma inicial. En d’altres, pot observar-se un augment de la mida dels ganglis limfàtics i molèsties abdominals a conseqüència del creixement del fetge i la melsa. Un petit percentatge de malalts pot presentar manifestacions a conseqüència de la compressió d’estructures veïnes (per exemple, les de l’interior del tòrax) per part dels ganglis limfàtics inflamats, o bé símptomes derivats de la infiltració del sistema nerviós central (mal de cap, vòmits, somnolència, etc.), dels testicles (dolor, inflor) o dels ossos (dolors ossis).

Tot i que qualsevol òrgan pot estar infiltrat pels limfoblasts, els més freqüentment afectes són el fetge, la melsa i els ganglis limfàtics. En els nens, la freqüència d’infiltració d’aquests òrgans és del 80 %, 70 % i 50 %, respectivament, mentre que en adults és inferior. La infiltració d’altres òrgans com ara les mamelles, els testicles o la pell i les mucoses és molt poc freqüent en el moment del diagnòstic, tot i que pot constituir la localització inicial de les recaigudes.

Para efectuar un diagnòstic precís, s’hauran de realitzar diverses extraccions de sang i de medul·la òssia (obtinguda mitjançant punció de l’estern o de l’os del maluc),en la qual s’analitzaran diversos aspectes com ara el recompte de leucòcits, hematies i plaquetes, i l’estudi exhaustiu dels limfoblasts mitjançant la seva observació al microscopi i l’aplicació d’altres tècniques diagnòstiques com ara l’estudi del fenotip, el estudi de les alteracions dels cromosomes i dels possibles gens alterats. A més, s’efectuaran radiografies per valorar si existeix augment de mida dels ganglis de l’interior del tòrax o de l’abdomen i es valorarà si la malaltia s’ha estès al sistema nerviós central mitjançant una punció lumbar amb l’objectiu d’analitzar el líquid cefaloraquidi que banya aquest sistema.

Cada tractament de cada subtipus de leucèmia limfoblàstica aguda es determinarà en cada cas tenint en compte el subtipus de la malaltia, l’edat, l’estat general del pacient i, posteriorment, la resposta al tractament inicial.

L’objectiu principal de qualsevol tractament en les leucèmies o altres hemopaties malignes és aconseguir la remissió completa de la malaltia a nivell molecular, és a dir, l’eliminació de tanta quantitat de cèl·lules leucèmiques com sigui possible. Això es pot mesurar en l’actualitat estudiant l’anomenada malaltia residual mitjançant tècniques específiques capaces de detectar alteracions moleculars. Per assolir aquest objectiu, en el tractament de les leucèmies limfoblàstiques agudes existeixen 3 fases de tractament: d’inducció a la remissió, de consolidació/intensificació i de manteniment.

Generalment, el tractament de la leucèmia limfoblàstica aguda s’ha de començar tan aviat com sigui possible després del diagnòstic, ja que pot progressar molt ràpidament.

A causa de l’administració de fàrmacs i/o de transfusions sanguínies, en general als pacients de leucèmia aguda se’ls col·loca un catèter venós central (contingut en espanyol) per facilitar el tractament.

1. Fase d’inducció a la remissió

Es basa sempre en quimioteràpia intensiva, consistent en l’administració de diversos agents antineoplàstics per via intravenosa amb l’objectiu d’aconseguir que desapareguin les cèl·lules leucèmiques de la sang i la medul·la òssia (remissió completa), i permet la producció normal de les altres cèl·lules sanguínies. Es considera que un pacient ha assolit la remissió completa morfològica quan la xifra de blastos a la medul·la òssia és inferior al 5 %, si bé el que té un valor pronòstic és la detecció de malaltia mínima residual, per a la qual cosa es mira la resposta a nivell immunofenotípic i, en aquest cas, la detecció de blastos ha de ser igual o inferior al 0,01 %. Aquesta situació clínica s’acostuma a assolir després del primer cicle de tractament en el 80-85 % dels adults. Aquesta fase és breu i intensa i acostuma a durar cap a un mes.

2. Fase de tractament de consolidació/intensificació

Aquesta fase té per finalitat mantenir destruir les cèl·lules leucèmiques residuals (malaltia mínima residual) que en qualsevol moment podrien començar a reproduir-se i causar una recaiguda. El nombre de cicles i la seva composició pot variar en funció dels diferents protocols terapèutics. Aquesta fase també és intensiva i acostuma a durar uns mesos.

3. Fase de manteniment

Té com a objectiu destruir totes les cèl·lules leucèmiques restants que poguessin reproduir-se a llarg termini i produir una recaiguda. La seva durada és de dos anys. Durant tot aquest temps, de forma periòdica i amb la finalitat d’eliminar possibles cèl·lules leucèmiques acantonades en el sistema nerviós, s’han de practicar diverses puncions lumbars per administrar tractament en aquest nivell (quimioteràpia intratecal).

El tractament fins ara descrit és el que s’acostuma a aplicar a pacients considerats de risc estàndard, és a dir, aquells en els qui la leucèmica té un pronòstic més favorable.

En els pacients considerats de risc alt (amb un elevat risc de recaiguda de la malaltia, o després d’una recaiguda,) està indicada la realització d’un trasplantament de progenitors hematopoètics (medul·la òssia, sang perifèrica o sang de cordó umbilical) a partir d’un donant compatible (trasplantament al·logènic), idealment un germà histocompatible o, si no n’hi hagués, un donant voluntari no emparentat localitzat a escala mundial o una unitat de sang de cordó umbilical. Recentment també s’utilitzen trasplantaments a partir de familiars parcialment compatibles (denominats trasplantaments haploidèntics), quan no és possible efectuar cap tipus dels trasplantaments abans mencionats.

El trasplantament autòleg de progenitors hematopoètics no s’acostuma a incloure en els protocols de tractament estandarditzats de les leucèmies limfoblàstiques agudes a causa de l’alt risc de recaigudes (més del 60 %) després d’aquest trasplantament.

La radioteràpia externa a vegades s’utilitza en alguns subtipus de leucèmia limfoblàstica aguda per al tractament d’adults amb una LLA que es va disseminar o que és possible que es dissemini a l’encèfal o a la medul·la espinal. La irradiació corporal total a vegades s’utilitza per enviar radiació cap a tot el cos durant la preparació per a un trasplantament de cèl·lules mare.

Azahar

Leucèmia limfoblàstica aguda.

“Poc abans de fer els 29 anys, em vaig acostar a l’hospital per donar sang. Quina va ser la meva sorpresa que em van diagnosticar leucèmia! A més, era leucèmia limfoblàstica aguda Philadelphia +, un subtipus de la malaltia que requereix un trasplantament de medul·la òssia per a la seva curació. Quina sort, eh! Jo que anava a donar sang per a algun malalt! Vaig passar molt de temps, setmanes i setmanes en aïllament i rebent forts tractaments de quimioteràpia. I, a posteriori, em vaig sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia d’un donant anònim localitzat per la Fundació Josep Carreras. Moltes gràcies a aquest donant anònim que em va donar una nova oportunitat de viure amb el meu fill i les meves amigues”.

En els darrers anys s’està produint una revolució en el tractament del càncer i de la leucèmia limfoblàstica aguda B específicament. Entre els nous tractaments que hi ha disponibles per tractar la LLA, destaquen els tractaments coneguts com a medicina de precisió i la immunoteràpia, especialment la immunoteràpia CAR-T (contingut en epanyol).

La medicina de precisió consisteix a administrar un tractament personalitzat, dirigit davant d’alteracions genètiques presents en el càncer o leucèmia del pacient en concret. Així, per exemple, l’imatinib ha augmentat de forma molt important la curació dels nens amb LLA amb cromosoma Philadelphia (LLA Ph+).

Els tractaments d’immunoteràpia són tractaments contra el càncer que ajuden al sistema immunitari a combatre’l. El mateix sistema immunitari és potenciat per ajudar al seu cos a combatre les infeccions i altres malalties. La immunoteràpia es pot utilitzar sola o conjuntament amb quimioteràpia o altres tractaments contra el càncer.

Existeixen diverses teràpies com ara:

• Anticossos monoclonals i inhibidors de punts de control

Quan el sistema immunitari detecta alguna cosa perjudicial, produeix anticossos. Els anticossos són proteïnes que combaten les infeccions en unir-se als antígens. Els antígens són molècules que inicien la resposta immunitària en el cos. Els anticossos monoclonals es produeixen en un laboratori per millorar els anticossos naturals de l’organisme o actuar com a anticossos per si mateixos. Alguns anticossos bloquegen l’activitat de les proteïnes de les cèl·lules canceroses, i fan que no es reprodueixin. D’altres inhibeixen o detenen els punts de control immunitaris. L’organisme utilitza els punts de control immunitaris (check-points) per detenir de forma natural la resposta del sistema immunitari d’atacar cèl·lules sanes. Els inhibidors dels punts de control immunitari eviten que les cèl·lules canceroses bloquegin el sistema immunitari. Alguns d’aquests anticossos monoclonals utilitzats en el tractament de les leucèmies limfoblàstiques agudes són rituximab, blinatumomab inotuzumab, entre altres).

• Teràpies cel·lulars com ara la immunoteràpia CAR-T

Entre altres teràpies cel·lulars, el tractament amb limfòcits T CAR (CAR-T cells) ha tingut resultats molt prometedors en nens amb LLA de tipus B. Els limfòcits T CAR són limfòcits que es recullen del pacient i que es modifiquen genèticament perquè reconeguin i destrueixin la cèl·lula leucèmica. Vegeu Immunoteràpia CAR-T o com redissenyar les cèl·lules per atacar el càncer

Juanxo, 25 anys

Leucèmia limfoblàstica aguda.

“Soc aquí i segueixo imparable gràcies a la investigació. Em van diagnosticar una leucèmia amb 19 anys i em vaig sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia d’un donant anònim localitzat per la Fundació. Però vaig tenir una recaiguda precoç. Quan pitjor pintava la cosa i els metges eren menys optimistes, va aparèixer un petit fil d’esperança en forma d’assaig clínic: una immunoteràpia CAR-T. Com bé em van ensenyar, cal intentar-ho fins a esgotar l’última bala i així va ser com avui estic completament curat”.

1. La leucèmia limfoblàstica aguda B madura (Burkitt-like). Amb les pautes de tractament actuals, el pronòstic d’aquesta varietat de LLA ha millorat notablement amb supervivències properes al 70 % sense necessitat de realitzar trasplantament en molts casos.
2. La leucèmia limfoblàstica aguda cromosoma Philadelphia +. Malgrat el progrés que ha suposat la utilització, juntament amb la quimioteràpia intensiva, dels nous inhibidors de la tirosincinasa (imatinib, dasatinib, nilotinib), aquesta varietat de LLA requereix indefectiblement la realització d’un trasplantament al·logènic (de donant familiar o no emparentat o de sang de cordó umbilical) per a la curació (assolible en el 50-60 % dels pacients).

Edu, 44 anys

Leucèmia limfoblàstica aguda.

“El 30 d’agost del 2017 vaig tornar a néixer gràcies a un trasplantament de medul·la òssia d’un donant anònim localitzat pel programa REDMO de la Fundació Josep Carreras. Patia un tipus de leucèmia limfoblàstica aguda molt agressiu, el cromosoma Philadelphia+. Penso agrair cada dia la vida i gaudir-ne amb totes les ganes. Som imparables!”.

Després de completar el tractament, el pacient seguirà controls periòdics pel seu metge hematòleg i per altres especialistes per a cada cas necessari. Els controls es realitzen per avaluar una possible recaiguda i per fer un seguiment i un tractament de les possibles complicacions a llarg termini. Aquests controls es van espaiant progressivament fins a fer-se una vegada a l’any. És recomanable realitzar un seguiment com a mínim anual a llarg termini per poder detectar aviat i poder tractar, si apareguessin, les seqüeles del tractament o de la leucèmia.

El pronòstic dels pacients afectats de leucèmia limfoblàstica aguda varia substancialment en funció de l’edat i del subtipus de la LLA. L’edat avançada, el grau de leucocitosi inicial, la presència de determinades anomalies genètiques/moleculars, la presència de localitzacions extramedul·lars (mediastí, sistema nerviós, testicles), així com la lentitud en l’obtenció de la remissió completa, entre altres, constitueixen paràmetres d’un pronòstic desfavorable.

Amb tot, el paràmetre pronòstic més important en el moment actual és la quantitat de malaltia residual que tenen els pacients després del tractament d’inducció i el de consolidació.

En les LLA dels adults s’acostumen a identificar dos grups pronòstics LLA de risc estàndard (20-25 % dels casos amb una supervivència esperada del 60 % o una mica superior) i les LLA de risc alt (amb una freqüència del 70-75  % i una supervivència esperada del 40 %). Aquesta classificació permet, així mateix, modular la intensitat del tractament del pacient.

Aquestes xifres són la mitjana dels valors estadístics que en cap cas poden aplicar-se a casos individuals, ja que l’evolució de cada pacient depèn absolutament del seu estat, la seva edat i les possibles complicacions que s’hi presentin. Cal recordar que és una malaltia tractable i amb possibilitats de curació en molts casos.

• La leucèmia limfoblàstica aguda en adults. American Cancer Society.
• La leucèmia limfoblàstica aguda en adults. AEAL
• Tractament de la leucèmia limfoblàstica aguda en adults. National Cancer Institute

MATERIALS TESTIMONIALS

• Ebook “Aquí i ara: la història de l’Álvaro”.
• Ebook “Aquí i ara: la història de la Clàudia”.

Pots sol·licitar-nos els llibrets en format paper per a enviament gratuït a l’Estat espanyol a través del correu electrònic: imparables@fcarreras.es

TRASPLANTAMENT DE MEDUL·LA ÒSSIA

• Guia del Trasplantament de Medul·la Òssia. Fundació Josep Carreras (contingut en espanyol)
• Què és l’HLA i com funciona? Fundació Josep Carreras (contingut en espanyol)
• La Malaltia Empelt contra Receptor. Fundació Josep Carreras (contingut en espanyol)
• Història del Trasplantament de Medul·la Òssia. Fundació Josep Carreras (contingut en espanyol)
• Com es realitza la cerca d’un donant compatible anònim? Fundació Josep Carreras (contingut en espanyol)

ALIMENTACIÓ

• Com mantenir una alimentació saludable durant el tractament? Fundació Josep Carreras (contingut en espanyol)
• Guia de nutrició. Leukemia & Lymphoma Society

ALTRES

• Idees sobre què emportar-me a una cambra d’aïllament. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• Consells de viatge per a persones amb càncer. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• Manual de fisioteràpia en pacients hematològics i trasplantats. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• Prevenció i tractament de la mucositis oral. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• La higiene bucodental en el pacient onco-hematològic. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• Manual fertilitat: Patir un càncer de la sang i ser pare o mare. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• La cura de la pell en el pacient onco-hematològic. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• Manual Estètica Oncològica. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• Leucèmia i sexualitat. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• 7 formes de posar-se un mocador. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)

A l’Estat espanyol existeix un gran teixit associatiu per a pacients amb càncer hematològic que, en molts casos, pot informar-te, assessorar-te i fins i tot realitzar alguns tràmits. Aquests són els contactes d’algunes associacions per Comunitats Autònomes: 

Totes aquestes organitzacions són externes a la Fundació Josep Carreras.

ESTATAL

• CEMMP (Comunidad Española de Pacientes de Mieloma Múltiple)
• AEAL (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE AFECTADOS POR LINFOMA, MIELOMA y LEUCEMIA)
• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera o trucant al 900 100 036 (24h).
• AELCLES (Agrupación Española contra la Leucemia y Enfermedades de la Sangre)
• FUNDACIÓ JOSEP CARRERAS CONTRA LA LEUCÈMIA
• FUNDACIÓ SANDRA IBARRA
• GEPAC (GRUPO ESPAÑOL DE PACIENTES CON CÁNCER)
• MPN España (Asociación de Afectados Por Neoplasias Mieloproliferativas Crónicas)

ANDALUSIA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• ALUSVI (ASOCIACIÓN LUCHA Y SONRÍE POR LA VIDA). Sevilla
• APOLEU (ASOCIACIÓN DE APOYO A PACIENTES Y FAMILIARES DE LEUCEMIA). Cadis

ARAGÓ

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• ASPHER (ASOCIACIÓN DE PACIENTES DE ENFERMEDADES HEMATOLÓGICAS RARAS DE ARAGÓN)
• DONA MÉDULA ARAGÓN

ASTÚRIES

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• ASTHEHA (ASOCIACIÓN DE TRASPLANTADOS HEMATOPOYÉTICOS Y ENFERMOS HEMATOLÓGICOS DE ASTURIAS)

CANTÀBRIA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.

CASTELLA-LA MANXA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.

CASTELLA I LLEÓ

• ABACES (ASOCIACIÓN BERCIANA DE AYUDA CONTRA LAS ENFERMEDADES DE LA SANGRE)
• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• ALCLES (ASOCIACIÓN LEONESA CON LAS ENFERMEDADES DE LA SANGRE). Lleó.
• ASCOL (ASOCIACIÓN CONTRA LA LEUCEMIA Y ENFERMEDADES DE LA SANGRE). Salamanca.

CATALUNYA

• ASSOCIACIÓ FÈNIX. Solsona
• FECEC (FEDERACIÓ CATALANA D’ENTITATS CONTRA EL CÀNCER
• FUNDACIÓ KÁLIDA. Barcelona
• FUNDACIÓ ROSES CONTRA EL CÀNCER. Roses
• LLIGA CONTRA EL CÀNCER COMARQUES DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE. Tarragona
• MielomaCAT 
• ONCOLLIGA BARCELONA. Barcelona
• ONCOLLIGA GIRONA. Girona
• ONCOLLIGA COMARQUES DE LLEIDA. Lleida
• ONCOVALLÈS. Vallès Oriental
• OSONA CONTRA EL CÀNCER. Osona
• SUPORT I COMPANYIA. Barcelona
• VILASSAR DE DALT CONTRA EL CÀNCER. Vilassar de Dalt

COMUNITAT VALENCIANA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• ASLEUVAL (ASOCIACIÓN DE PACIENTES DE LEUCEMIA, LINFOMA, MIELOMA Y OTRAS ENFERMEDADES DE LA SANGRE DE VALENCIA)

EXTREMADURA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• AFAL (AYUDA A FAMILIAS AFECTADAS DE LEUCEMIAS, LINFOMAS; MIELOMAS Y APLASIAS)
• AOEX (ASOCIACIÓN ONCOLÓGICA EXTREMEÑA)

GALÍCIA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• ASOTRAME (ASOCIACIÓN GALLEGA DE AFECTADOS POR TRASPLANTES MEDULARES)

ILLES BALEARS

• ADAA (ASSOCIACIÓ D’AJUDA A L’ACOMPANYAMENT DEL MALALT DE LES ILLES BALEARS)
• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.

ILLES CANÀRIES

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• AFOL (ASOCIACIÓN DE FAMILIAS ONCOHEMATOLÓGICAS DE LANZAROTE)
• FUNDACIÓ ALEJANDRO DA SILVA

LA RIOJA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.

MADRID

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• AEAL (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE LEUCEMIA Y LINFOMA)
• CRIS CONTRA EL CÁNCER
• FUNDACIÓN LEUCEMIA Y LINFOMA

MÚRCIA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.

NAVARRA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.

PAÍS BASC

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• PAUSOZ-PAUSO. Bilbao

CIUTATS AUTÒNOMES DE CEUTA I MELILLA

• AECC CEUTA (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER)
• AECC MELILLA (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER)

Et convidem també a seguir-nos a través de les nostres xarxes socials principals (Facebook, Twitter i Instagram) on sovint compartim testimonis de superació.

Si resideixes a l’Estat espanyol, també pots posar-te en contacte amb nosaltres enviant-nos un correu electrònic a imparables@fcarreras.es perquè t’ajudem a posar-te en contacte amb altres famílies que han superat aquesta malaltia.