Lorena
23/09/15. Hola, em dic Lorena i tinc 23 anys.
Fa dotze anys em van diagnosticar una leucèmia limfoblàstica aguda. Amb tan sols onze anys no era conscient de gaires coses, entre elles del que m'estava passant. Avui dia és quan m'adono del que he passat i n’estic orgullosa i feliç perquè, en tan sols un mes i mig, em donen l'alta definitiva després de dotze anys de visites a l'hospital.
Quan vaig entrar a l'hospital una de les primeres vegades, recordo que em trobava molt malament. No em podia aguantar dreta, m'havia desmaiat i només volia vomitar i estar estirada. Després de diverses anàlisis fallides, al final em van donar el fatídic diagnòstic que em va fer estar tres mesos ingressada d'una tirada i, posteriorment, dos anys de tractament amb quimioteràpia intravenosa i amb pastilles.
Van ser dos anys bastant durs, però que ja formen part del passat. D'aquell temps només recordo les coses bones que em van succeir i tot el que he après pel camí.
Durant aquests anys he conegut molta gent que ha passat pel mateix, amb qui ara mantinc una amistat més especial que cap altra per les vivències que vam compartir junts.
Dono les gràcies a tot l'equip mèdic i d'infermeria de l'Hospital La Paz i als meus profes de la sisena planta però, especialment, a la meva família, que són els que pitjor ho van passar en aquells moments.
No us oblideu mai de somriure perquè un dia sense somriure és un dia perdut.
El somriure per bandera!
Lorena Benavente