En Lucas va ser un nadó preciós al néixer, 3 quilos i mig i molt despert, massa per a un nounat, i per a nosaltres va ser especial sense saber per què ho anava a ser.

Quan tenia tot just un mes i mig, el seu cos es va començar a omplir de grans i una diarrea juntament amb una grip, que mai marxava, van fer saltar l'alarma en mi.

Després de 2 mesos de metge en metge, per fi en Lucas va ingressar a l'Hospital Niño Jesús de Madrid, on ràpidament va ser diagnosticat amb Síndrome d'Immunodeficiència Severa Combinada. Un cas entre 500 mil i ens havia tocat a nosaltres!!

Els primers dies se'ns va venir el món a sobre, l'única salvació per en Lucas era un trasplantament de medul·la òssia o de cordó. Ràpidament ens van fer les proves de compatibilitat, però ni el seu germà era compatible, ni nosaltres, així que va començar la recerca d'un donant no emparentat mitjançant la Fundació Josep Carreras. Al cap d'un mes i mig va arribar la gran notícia. Una unitat de sang de cordó a Barcelona era compatible amb en Lucas.

Malgrat totes les dificultats que hi ha hagut, en Lucas es recupera ja a casa a poc a poc, gràcies a les seves ganes de viure i al seu somriure infinit que va tenir fins i tot en els pitjors moments.

Gràcies a la Fundació i a tots els donants solidaris que existeixen en aquesta vida, perquè sense ells, tot seria molt més difícil. Una abraçada i ànims a tots!

Maite