Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Entrevista a la Mª José, expacient de leucèmia

La Mª José té 35 anys i viu a Pontevedra. Amb 14 anys li van diagnosticar leucèmia per primer cop. El 2006, amb 29 anys, li van tornar a diagnosticar leucèmia promielocítica aguda. Després de rebre tractament, la Mª José va tornar a superar la malaltia. Tot i que pensava que no podria tenir fills a causa del tractament rebut, avui acaba de ser mare d'una nena preciosa: la Mara.

Mª José, expacient de leucèmia, amb el seu bebé 

Quan tenies 14 anys et van diagnosticar leucèmia i amb 29 anys un altre cop. Com vas viure la malaltia en aquests dos moments?

Quan tenia 14 anys no era molt conscient de la meva malaltia, però sabia que no era res bo i em vaig aferrar a les ganes de viure i de superar els reptes diaris, als quals m'enfrontava amb força i valentia.

Amb 29 anys ja sabia perfectament pel que havia passat el primer cop i la gravetat de la meva malaltia; leucèmia promielocítica aguda. La notícia em va gelar la sang i el món se'm va parar, però les ganes de viure em van fer treure de nou tota la meva força positiva i agafar de nou el toro per les banyes.

Vas notar una evolució en els tractaments?

El primer cop va ser l'any 1992 i el segon l'any 2006 i sí, vaig notar una evolució als tractaments. El procediment va ser molt similar però, si la primera vegada hagués rebut el tractament que vaig rebre la segona vegada, probablement no hauria tingut una recaiguda, o això va ser el que em va explicar l'equip d'hematòlegs l'any 2006.

En algun moment et van informar de que el tractament que rebries et podia deixar seqüeles i podies quedar-te estèril?

Em vaig quedar estèril amb 15 anys, després de l'autotrasplantament de medul·la òssia, i em vaig anar adonant d'això amb el temps. No va ser una cosa de la que m'informessin abans del tractament. A més, en aquell moment era una nena i encara que m'haguessin informat no hagués estat una prioritari per a mi.

Com reacciones davant d'aquesta notícia?

Quan em vaig adonar de que era estèril vaig intentar fer-me a la idea de que no seria mare, que era una cosa que m'havia tocat viure. Evidentment, en el fons del meu ésser m'entristia però sempre pensava que la vida em recompensaria amb altres vivències.

Quins eren els teus plans de futur amb 29 anys? Et plantejaves tenir fills?

Els meus plans de futur amb 29 anys eren viure el dia a dia amb intensitat, valorant els petits detalls que ens dóna la vida cada dia i que quan estem sans no valorem. Duia anys fent-me a la idea que no podria ser mare a menys que adoptés un nen i l'adopció no era una cosa que em plantegés realment.

Algú et va explicar les possibilitats que tenies per a quedar-te embarassada després de superar la leucèmia?

Sí, a una consulta de ginecologia em van parlar d'entrar en planificació familiar, fer-me proves i veure quines possibilitats podria tenir. Després de les proves es va confirmar que els meus ovaris no funcionaven des de feia molts anys, però el meu úter estava perfecte i tenia la possibilitat de recórrer a la donació d'un òvul. Em van fer una fecundació in vitro i va ser un procés molt ràpid i molt senzill.

Què vas sentir quan et van dir que esperaves un bebè?

Em vaig sentir la dona més afortunada del món. Va ser un cúmul de sensacions increïbles, un miracle; no m'ho podia creure. Duia molts anys pensant que no podria ser mare i, aquí estava, "un petit ésser creixent a la meva panxa"; va ser una cosa meravellosa.

Vas haver de vigilar d'alguna forma l'embaràs per ser expacient de leucèmia?

No, no vaig haver de vigilar de forma especial l'embaràs. Seguí anant a les revisions d'hematologia rutinàries.

Ara que tens una nena preciosa, què li diries a una dona que actualment està passant per un diagnòstic així?

Li diria: Ara segurament ho veuràs difícil i et sentiràs trista amb la notícia de ser estèril però, com pots veure, no fa molt temps jo estava a la teva mateixa situació i ara sóc mare, com ho seràs tu algun dia. Seràs la mare més feliç del món. No deixis mai d'intentar el que desitges.

Més informació sobre les hemopaties malignes i la fertilitat

Llegeix altres entrevistes amb expacients sobre les hemopaties malignes i la fertilitat

Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:23