Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Maira

Hola,

El meu nom és Maira i sóc de Pontevedra. El juliol de 2014 el meu marit i jo vam comprar una caseta petita amb la il·lusió que aquí creixessin els nostres fills. Ja teníem a una petita que a l'agost d'aquest mateix any va complir 2 anyets i jo embarassadíssima del meu segon fill que va néixer el setembre. Fins aquí tot genial: casa nova, nens sans ... la vida que sempre vaig somiar.

Els dies van passar i després de només un mes i deu dies de donar a llum, un fort mal d'esquena em va despertar i em va ser impossible calmar aquest dolor. Una ambulància em va portar a l'hospital i, bé, aquí em vaig quedar durant 8 mesos, sortint cada 15 o 20 dies, després de cada quimio. Tenia leucèmia aguda.

Em sento molt afortunada per haver rebut una donació de medul·la òssia d'una persona totalment anònima. Només sé que és un home americà. La meva principal esperança era el meu germà, però ell no era compatible amb mi i els meus pares ja no viuen, així que a aquest home americà li dec molt.

Com veieu no em vull centrar en explicar com ho vaig passar durant tot el procés ja que hi ha moltes històries relacionades amb això. M'he volgut centrar en explicar que la meva vida en aquell precís moment era ideal per a mi, inimaginable el que estava per arribar, però va arribar. Va arribar i d'una manera lenta vaig passar per tot el turment. Però el vaig superar. Em va costar molt perdrem el primer any del meu fill i, per descomptat, desenganxar-me de la meva filla de només dos anyets.

Avui tinc 31 anys i això ja va passar 2 anys enrere. Només vull donar ànims a les persones que s'enfronten a aquesta malaltia i que pensin en positiu. Tot és possible, hi ha curació. Encara que és difícil, no tireu la tovallola.

 

Maira

Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:25