Hola, em dic Manel, tinc 49 anys i, com diu el meu doctor, sóc un exclient de l'Hospital Clínic de Barcelona.

El 25 gener de 1986 em van diagnosticar una leucèmia comuna (LAL). Em van donar 7 dies, però vaig lluitar amb l'ajuda de la meva família, els meus amics i l'excel·lent equip humà de l'Hospital Clínic. I vaig guanyar. Em vaig sotmetre a una químio normal. Com no tenia germans, ningú em podia donar la medul·la per a un trasplantament. En aquells temps, només un germà compatible podia ser el teu donant.

Més tard, el 3 de gener de 2002, després de 15 anys de vida normal, vaig tenir una recaiguda. Aquest cop va ser més greu. La primera vegada em van donar 7 dies;  aquesta vegada, ni tan sols això.

El 19 de març de 2002 m'ho van dir: "només podem donar-te un químio molt suau i per donar-te alguna cosa, perquè el teu cos no aguantarà ni un trasplantament, ni un autotrasplantament, ni una químio normal". Però una altra vegada vaig lluitar i vaig guanyar. I aquí estic un altre cop gaudint de cada moment que em dóna la vida. Ja ho diuen, mala herba mai mor... ;-)

Jo que he tingut la sort de poder viure dos períodes diferents de tractaments, puc corroborar l'avenç tan gran que hi ha hagut.

Avui dia tot ha millorat molt: els tractaments, les habitacions, els procediments, els mètodes, la universalitat dels donants, etc. I tot això gràcies al treball de recerca que es porta, en gran part, des de la Fundació Josep Carreras. Gràcies a la seva lluita i dedicació, cada dia més gent pot explicar la seva experiència.

Cal lluitar fins al final, mai donar-se per vençut.

Una abraçada,

Manel