Em dic Marcela i els hi explicaré com va ser el meu pas per aquesta malaltia. Durant molt de temps em sentia molt cansada. Jo ho atribuïa a l'estrès, a llavors van començar les picors, encara que com era estiu vaig pensar que es tractava d'algun tipus d'insolació. Al poc temps vaig començar a patir altes febres –de més de 40 graus- i terribles dolors lumbars.

Vaig anar al metge i després de fer-me diverses anàlisis em van diagnosticar anèmia. Cada vegada estava pitjor: suava tant que vam haver de canviar el matalàs dues vegades. El meu estat era lamentable, em costava respirar i amb prou feines podia aixecar-me del llit. Vaig aprimar-me molt, com uns 15 quilos, per la qual cosa vam decidir canviar de metge. Em van aparèixer dues boletes al costat del coll i em van realitzar una biòpsia; el meu diagnòstic era Limfoma de Hodgkin estadi 3b, amb afectació al fetge, melsa i un petit vessament al pulmó.

La veritat és que jo estava molt animada ja que per fi sabia el que tenia i que podia guarir-me. A més, tenia al meu fill nounat i havia de sortir sí o sí, encara que francament, també vaig passar molta por.

Per sort, la meva medul·la no estava afectada, per la qual cosa vaig començar el tractament de quimio i radioteràpia. Va ser dur, no diré cap mentida, però ja han passat gairebé sis anys i mig i estic en remissió. Cal concentrar-se en l'objectiu, no en el camí, i el meu era estar sana i poder gaudir de la vida i del meu fill.

El 15 de setembre és el dia mundial de conscienciació del Limfoma, per la qual cosa em van demanar que expliqués la meva història, així que, aquí us la regalo. Només tinc paraules d'agraïment per tots els que em van oferir i m'ofereixen amor, a 'Limfomes Argentina' que em va ajudar tant amb la consulta psicològica, el taller de bellesa i, com no, el més maco que va ser poder conèixer persones tan belles que ja puc cridar família. Això és molt maco.

Un petó enorme per a tots!