Mari Carmen Aguacil Aranda
Va néixer a Cabra, un poblet de la serra de Còrdova, en el sí d'una família humil d'hortolans. La seva trajectòria vital, com la dels seus tres germans, semblava inscrita per sempre en aquest pacífic i poc prometedor escenari si una picada d'ullet del destí no hagués vingut a modificar inesperadament el seu futur, perquè als 9 anys Mari Carmen Aguacil ja despuntava en els estudis, el poble se li quedava petit i la seva curiositat per aprendre i conèixer altres ambients no tenia límits. Així, quan uns oncles de la seva mare que no tenien fills li van proposar d'anar-se'n a viure amb ells a Casablanca, al Marroc, no ho va dubtar ni per un moment.
A Casablanca, Mari Carmen va poder anar a la universitat, va estudiar la carrera de farmàcia i als 21 anys es va traslladar a Madrid per treballar en uns importants laboratoris. Independent, voluntariosa i perfeccionista, la seva entrega a la professió va ser total, i en conseqüència va romandre soltera. Vivia sola, a Madrid, però li agradava tornar a Cabra durant les vacances per tal de retrobar-se amb la família, un ambient casolà que enyorava profundament.
Els seus germans la descriuen com una dona molt maca, bruna, d'ulls grans i negres, però el que més destaquen d'ella és el seu bon cor, la seva generositat. "Era amable amb tothom, reservada i poc donada a explicar res de la seva interior; de la seva permanència a Madrid, en sabem poc, i quan venia al poble li agradava passar desapercebuda", diuen. "Ens trobava molt a faltar, amb freqüència deia que es penedia de la decisió que va prendre quan era nena de deixar enrere la família." Quan se'n va adonar ja era tard: la leucèmia li va sobrevenir amb 53 anys. Va morir amb 57, abrigallada per l'afecte dels seus tres germans i nebots, de la gran família de la qual havia estat privada en vida.