Transcripció del missatge:

- "El 28 de setembre de 2010, la Mª Carme Godayol i Subirana, nascuda a Roda de Ter el 15 de maig de 1959 va ingressar a l'Hospital Clínic per a sotmetre's a un autotrasplantament de medul·la òssia després de 2 anys de lluita per vèncer un Limfoma de Hodgkin.

El 29 de setembre, dia de la vaga general, va aparèixer el Dr. Francesc Fernández a la cambra de la unitat d'hematologia a on estava instal·lada. Aquell dia la Dra. Li havia donat permís per sortir perquè no li començarien el tractament fins l'endemà. L'acompanyaven, jo mateixa, que sóc la seva germana Roser, i el seu marit, en Josep Lluís.

El Dr. en aquell moment ens va explicar el que s'anomena "trasplantament autòleg assistit en domicili" i de seguida ens vam donar compte dels avantatges que allò podia suposar: estar fora de les incomoditats de l'hospital i lluny de patògens o virus resistents als antibiòtics que acostuma a haver-hi a tots els hospitals, i amb cuidadors de la família per poder fer-se càrrec de la pacient.
Però com que la Mª Carmen resideix a Vic, al domicili familiar no era possible fer això. Llavors el Dr. ens va parlar del pis de la Fundació Carreras proper a l'hospital.

La confiança que el Dr. Francesc Fernández ens va inspirar des del primer moment i el fet de la proximitat de l'hospital per si sorgia alguna complicació o feien falta transfusions de sang o plaquetes ens va fer de seguida decidir-nos per aquesta opció.

Des d'aquí volem transmetre el nostre més sincer agraïment ja que sense aquest pis de la Fundació Josep Carreras això no hagués estat possible. I volem felicitar a tot l'equip, tant mèdic com de la Fundació, perquè amb el seu acord han fet possible que moltes famílies com la nostra es recuperin de manera més humana i calorosa en un espai molt menys traumàtic, tant pel pacient com pels cuidadors, que una cambra d'hospital.

Sempre recordarem aquest gest i l'excel·lent tracte rebut, tant pel Dr. Fernández com per les infermeres del domiciliari: la Cristina Gallego, la Cristina Moreno, la Susana i l'Adela, que ens han ajudat i recolzat en tot moment, com també del personal de la Fundació Josep Carreras. Per acabar volem transmetre un missatge d'ànim a les famílies que vindran després de nosaltres: no perdeu mai l'esperança. La pujada és dura però, si sou positius,perseverants i us deixeu assistir pel fabulós equip mèdic, arribarem al cim.

Moltes gràcies a tots".

Mª Carme, Roser i Josep Lluís (21 d'octubre de 2010)