Hola, em dic María Gabriela, tinc 22 anys i sóc de Veneçuela, tot i que visc a Barcelona. El dia 3 de desembre es van complir 2 anys des de que em van diagnosticar "leucemia mieloblàstica aguda d'alt risc".

Tot va començar amb uns marejos, vòmits, desmais i pèrdua de pes que no semblava res greu... A l'ingressar en l'hospital, em van fer diverses proves i al final van haver de punxar-me per a veure l'estat de la meva medul·la i posar-li nom i cognom a la meva malaltia.

Això em va espantar i immediatament vaig pensar que es tractava d'algun tipus de càncer i efectivament així va ser. A partir d'aquí, vaig rebre 5 llargs cicles de quimioteràpia i finalment, el trasplantament de sang d'un cordó umbilical no emparentat, ja que ni la meva germana ni la meva mare (que van venir des de Veneçuela) per a estar al meu costat, lamentablement no van ser compatibles amb mi.

El procés va ser molt lent, dur i sobretot dolorós i molest, encara que gràcies a Déu mai vaig necessitar ajuda psicològica, vaig tenir molta força i suport tant de la meva família, com de la meva parella, i els meus metges i infermeres.

Al mes i mig del meu trasplantament no estava gaire bé i els metges em van donar l'alta perquè estigués uns dies amb la meva família, ja que potser hauria la possibilitat de necessitar un nou trasplantament o finalment donar-me per desnonada, (cosa que em vaig assabentar uns mesos després). Però al poc temps, vaig començar a trobar-me millor i vaig pensar que les noves cèl·lules estaven fent la seva feina... I així va ser, a poc a poc vaig anar guarint-me i ara estic totalment SANA i FELIÇ!!!

Tot m'ha servit per a valorar més les coses que tinc, adonar-me de l'AMOR que em té la meva família i els tinc jo a ells, descobrir qui veritablement deien ser els meus "amics" i si tenia algun dubte de l'amor que em té la meva parella, ja no el tinc i sobretot estar segura que existeixen els miracles perquè jo sóc un exemple d'això!!

Amb tot això vull donar-li forces a totes aquelles persones que encara estan en tractament i dir-li a totes les famílies que no perdin mai la fe, que la curació existeix per molt dur que sigui el camí. Gràcies a tots els metges que ho fan possible. A tots, un milió d'abraçades i ànims!!!