Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

María Gabriela

Paciente Gabriela

Hola, em dic María Gabriela, tinc 22 anys i sóc de Veneçuela, tot i que visc a Barcelona. El dia 3 de desembre es van complir 2 anys des de que em van diagnosticar "leucemia mieloblàstica aguda d'alt risc".

Tot va començar amb uns marejos, vòmits, desmais i pèrdua de pes que no semblava res greu... A l'ingressar en l'hospital, em van fer diverses proves i al final van haver de punxar-me per a veure l'estat de la meva medul·la i posar-li nom i cognom a la meva malaltia.

Això em va espantar i immediatament vaig pensar que es tractava d'algun tipus de càncer i efectivament així va ser. A partir d'aquí, vaig rebre 5 llargs cicles de quimioteràpia i finalment, el trasplantament de sang d'un cordó umbilical no emparentat, ja que ni la meva germana ni la meva mare (que van venir des de Veneçuela) per a estar al meu costat, lamentablement no van ser compatibles amb mi.

El procés va ser molt lent, dur i sobretot dolorós i molest, encara que gràcies a Déu mai vaig necessitar ajuda psicològica, vaig tenir molta força i suport tant de la meva família, com de la meva parella, i els meus metges i infermeres.

Al mes i mig del meu trasplantament no estava gaire bé i els metges em van donar l'alta perquè estigués uns dies amb la meva família, ja que potser hauria la possibilitat de necessitar un nou trasplantament o finalment donar-me per desnonada, (cosa que em vaig assabentar uns mesos després). Però al poc temps, vaig començar a trobar-me millor i vaig pensar que les noves cèl·lules estaven fent la seva feina... I així va ser, a poc a poc vaig anar guarint-me i ara estic totalment SANA i FELIÇ!!!

Tot m'ha servit per a valorar més les coses que tinc, adonar-me de l'AMOR que em té la meva família i els tinc jo a ells, descobrir qui veritablement deien ser els meus "amics" i si tenia algun dubte de l'amor que em té la meva parella, ja no el tinc i sobretot estar segura que existeixen els miracles perquè jo sóc un exemple d'això!!

Amb tot això vull donar-li forces a totes aquelles persones que encara estan en tractament i dir-li a totes les famílies que no perdin mai la fe, que la curació existeix per molt dur que sigui el camí. Gràcies a tots els metges que ho fan possible. A tots, un milió d'abraçades i ànims!!!

Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:23