Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

María José

Mª José, expacient de LMA

"Em dic Maria Jose i el 27 de gener del 2011, després de fer 27 anys, vaig rebre una notícia que va canviar el rumb de la meva vida. Em van diagnosticar leucèmia mieloblàstica aguda. Quan m'ho va dir el metge tot va canviar i em vaig adonar que tenim un temps limitat i que no pel fet de ser jove he de tenir salut. Després em vaig sentir confosa i derrotada perquè feia uns dies havia perdut la meva feina. Volia plorar però no podia.

Mentre em traslladaven a la meva habitació estava espantada, volia cridar i seguia sense comprendre res. Va ser quan em van presentar a la meva companya d'habitació que realment vaig comprendre la gravetat d'aquesta malaltia i la fortalesa que hauria de tenir per poder suportar tot el que venia.

Dos dies després van començar les quimios, els sagnats del nas, els dolors, les nàusees, els vòmits, les nits interminables de febre... Vaig deixar de menjar i de beure aigua perquè em feia mal; era com estar en un desert, perduda. Volia morir, l'única cosa que em mantenia en peus era l'amor de la meva família, dels meus amics, l'afecte de les meves companyes d'habitació, la seva força, l'esperit de lluita tan gran de totes les persones que estaven al meu voltant. A poc a poc tots ells em van anar contagiant aquesta força, els seus ànims i tot el seu afecte.

Després de cinc mesos de tractament va arribar el dia zero, el dia del meu trasplantament de medul·la, el tan anhelat dia. Els meus donants van ser la meva mare, que m'ha donat la vida dos cops, i una mare anònima i generosa que va donar la sang del cordó umbilical del seu nen.

Mª Jose, expacient de leucèmia, durant el tractament

I què puc dir, que la meva vida va canviar per a millor, que no tot va ser sofriment, que van haver moments molt alegres, com quan vaig veure a les meves companyes recuperar-se, que tot això m'ha ensenyat a valorar tot el que tenia i no veia, a gaudir d'un got d'aigua, de la llum del sol, de veure la gent caminar pel carrer; a tornar a ser feliç amb les coses senzilles de la vida.

Dos anys més tard em trobo molt bé. He pogut viatjar a llocs increïbles, he tornat a estudiar, a treballar i sóc molt feliç. M'assec molt millor que abans. És com si ara fos una versió millorada de mi.

Mª José, expacient de leucèmia, durant la Setmana contra la leucèmia 2012

Però la lliçó més important és la que em va deixar la meva primera companya d'habitació de l'hospital, que no és triomfador qui guanya, sinó qui mai es rendeix... Ella lamentablement no va superar la leucèmia però el seu llum continua brillant en totes les persones que la vam conèixer.

Aquest testimoni va dedicat a ella i a la seva família, els quals estimo i admiro molt!

Pàgina web actualitzada 15/03/2019 10:38:11