Diego, la seva parella, la va cuidar i va romandre al seu costat fins a l'últim moment. Tres anys abans, una trobada fortuïta a Calella de Mar els havia convertit en inseparables.

Alegre, vital i bona persona, quan va morir tenia 72 anys. De la seva vida anterior es coneix ben poc, era poc inclinada a donar explicacions, preferia viure el present amb total llibertat oblidant les penúries del passat. Pel que sembla, s'havia criat en un hospici de monges, fet que li va influir en el seu caràcter, rebel i aventurer. Casada diverses vegades, divorciada altres tantes, no va tenir fills, però va bolcar tot el seu afecte vers una fillola a la qual va mantenir i va protegir fins que, per diverses circumstàncies, es va sentir defraudada i va donar per acabada la relació per sempre. La seva frustrada maternitat li va dur a fer testament en benefici dels nens malalts de leucèmia.

La solitud era la seva única companya quan va conèixer en Diego. Maria era encara, i a pesar de la seva edat, una dona especialment atractiva, presumida, simpàtica i de bon cos. L'espurna que es va encendre entre ambdós no va donar lloc a titubejos, ell va abandonar la seva família, i ella va deixar la seva anterior residència a Calella de Mar i es va traslladar a Barcelona. Junts van gaudir de dos anys meravellosos, els agradava ballar, anar d'excursió i sortir amb amics, fins que la malaltia va acabar amb aquests petits plaers. Un any després de morir la Maria va morir també en Diego.