Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

María, pacient de leucèmia aguda

Quan sigui gran, la María vol ser "infermera i estel en les seves estones lliures".

Pacient María

"La María tenia 5 anys, estava pàl·lida i el seu pediatre sempre tan eficaç, li va demanar una analítica com a precaució. El dia de l'analítica ens van trucar dient que la portéssim a l'Hospital Niño Jesús de Madrid de seguida per a repetir l'analítica, alguna cosa havia alarmat al laboratori de la Seguretat Social.

Aquesta mateixa nit, el 15 d'Octubre de 2009, ens ingressaven a Oncologia. El diagnòstic: "Leucèmia". Dos dies més tard ens confirmaven que tenia Leucèmia Mieloide Aguda (LMA) i van començar el tractament de quimio. Serien 5 cicles d'un mes aproximadament i duraria uns sis mesos.

Pels pares, les primeres 48 hores són un infern, així de clar, i cal passar-lo. Una vegada superat l'esglai, havíem d'agrair que vivíem a prop d'un hospital com el Niño Jesús, tan preparat per a aquest tipus de malalties. Venia gent de tota Espanya. L'equip oncològic és meravellós, els metges, les infermeres i auxiliars, els voluntaris, tots ells professionals increïbles. Encara en moments tan vulnerables, et fan creure en l'ésser humà. Des del primer moment van prendre el control de tot, mentre tu seguies les seves indicacions, intentant assumir que estàs vivint un dels malsons més terribles que poden tenir uns pares. L'excel·lent equip mèdic ens va intentar tranquil·litzar: "és una malaltia que té tractament i si fes falta, queda l'opció del trasplantament de medul·la".

Poc després, ja vam saber més detalls de la seva malaltia, era un tipus M2 amb la trasl·locació 8;21. La M2 volia dir que si no havia complicacions, en principi no seria necessari el trasplantament de medul·la, ‘només' amb la quimio podria guarir-se. La trasl·locació 8;21 volia dir que una vegada guarida la malaltia, era probable que no tornés a recaure, encara que tampoc hi havia cap garantia. Amb aquestes positives notícies no podíem fer altra cosa que donar gràcies per la sort que estàvem tenint. Molts altres no tenien aquesta sort. Vam intentar ser el més positius possible per a mantenir a la María feliç i que el seu cos pogués lluitar bé contra la malaltia amb totes les seves forces. Això va ser fàcil perquè ella té molt bon caràcter i feia que ho poguéssim nosaltres ho poguéssim portar millor.

Fèiem manualitats mil, a Halloween vam decorar la seva habitació, per Nadal semblava un mercat nadalenc, es disfressava, gravàvem en vídeo totes les coses divertides que feien les infermeres i voluntaris de la nostra planta. Li fèiem entrevistes i m'explicava la seva vida a l'hospital, parlava de "les seves" infermeres, metges, professores i coses que feia, perquè ho tingués com a record. Celebrava bodes de Barbie i feia classes de ball (ella era la professora), cantava, pintava ungles en el seu saló de bellesa i els dies que estava cansada, es quedava al llit sense moure's veient la tele tranquil·leta, un descans que necessitava el seu cos. Vam intentar treure l'aspecte més positiu d'aquesta situació. Perquè no? La María estava perfectament cuidada i envoltada de gent meravellosa. La seva professora de l'escola, venia totes les setmanes i jugava amb ella tota la tarda. Vam estar ingressats 6 mesos, menys les 3 vegades que ens van enviar a casa (5 dies a cada vegada). Pràcticament sempre vam estar aïllats, per aquesta raó la María no va poder gaudir de les moltes activitats que oferia l'hospital, en el teatre i a la Planta. Tot i així, va ser feliç i tenia l'afecte de tots al seu voltant. Ho va passar bastant pitjor el seu germanet de 4 anys, que estava al cole i a casa trobant a faltar a la meitat de la seva família.

Vam tenir la gran sort que la quimio va fer bé la seva feina, no van haver-hi complicacions i no va tenir infeccions descontrolades, gràcies a la cura minuciosa dels seus metges, en combinació amb la bona sort. La María no es va queixar mai i va superar amb ànim i alegria el repte de com entretenir-se durant sis mesos en una habitació d'hospital. Ella ara està en remissió completa i no pren cap tipus de medicament, tenim analítiques mensuals de moment i les revisions de medul·la, periòdiques, per a veure si segueix en remissió.

Han passat bastants mesos des del seu diagnòstic i la María ha pogut tornar a l'escola i ha anat al campament urbà d'estiu. Estem molt agraïts a tota la gent meravellosa, professionals i voluntaris, que ens van acompanyar per aquest camí tan difícil i que de vegades fins i tot, ens van haver de portar en braços (Gràcies, mai us oblidarem!).

Sabem que hem acabat aquest tractament, encara que el nostre repte encara no ha acabat, però tenim l'esperança que només ens quedin revisions, només això. A les famílies noves us enviem ànims, força i esperança. Una abraçada!

Família de la María

Fes-te soci de la curació de la leucèmia i les altres hemopaties malignes, AQUÍ

Informa't sobre la donació de medul·la òssia, AQUÍ

Pàgina web actualitzada 12/12/2018 14:10:53