Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Marta

 El meu nom és Marta, tinc 19 anys i el 8 de juliol del 2005 em van diagnosticar leucèmia mieloide aguda. Per aquella època jo tenia 12 anys. Tot va començar perquè des del 2004 em sortien molts hematomes sense cap motiu aparent. Jo acudia juntament amb la meva mare al meu centre de salut a Fuenlabrada, però el meu doctor li restava importància.  Això va ser tot fins que al juny d'aquell mateix 2005 vaig tenir pneumònia, cosa molt estranya ja que no tenia cap refredat ni res que pogués derivar en això. Després d'una setmana a casa meva vam veure que els hematomes anaven a pitjor, fins a tal punt que finalment vam aconseguir que em realitzessin una analítica.

El mateix dia de l'analítica van trucar a la meva germana, havia de presentar-me urgentment a l'hospital Severo Ochoa per repetir-la perquè estava molt alterada. Des d'aquell hospital em van derivar a l'oncologia pediàtrica de l'hospital 12 d'Octubre a Madrid.

Al principi ho vaig passar molt malament, estava empipada amb tot, volia marxar a casa i no entenia per què havia d'estar tancada allà. Però un dia vaig canviar el xip, alguna cosa dins del meu cap va fer click i vaig comprendre (malgrat la meva curta edat) que havia d'afrontar les coses de manera positiva no tan sols per mi, sinó per la meva família que estava sempre al meu costat i sofrien amb mi.

Vaig començar la quimioteràpia i per sort tot va anar bé. Vaig conèixer a molta gent, moltes històries amb las quals podia identificar-me ja que aquelles persones patien igual que jo una malaltia d'aquest calibre. Més que amics allà vaig fer germans, vaig compartir la meva vida, en circumstàncies especials, amb tots ells i així vaig poder vèncer la leucèmia poc a poc. Al final del túnel sempre hi ha aquella llum i, avui dia, es pot sortir d'aquesta; el càncer ja no és pas un sinònim de mort, sinó de lluita i superació.

Marta pacient LMA 3

Encara després de 7 anys continuo amb les meves revisions hematològiques i ara em dedico a veure les coses des de l'altre costat del llit, ja que des de que va passar-me això vaig decidir estudiar infermeria. Voldria agrair a la meva família i als meus amics que han estat sempre amb mi i també a tot l'equip de metges i infermeria de l'hospital 12 d'octubre per totes les cures que m'han donat i em donen... També a les persones, tant conegudes com anònimes, que van donar sang en algun moment i vull dir que és molt important la col·laboració de la gent per la donació, tant de sang com de medul·la òssia i òrgans. He vist com moltíssima gent s'ha curat gràcies a l'ajuda d'algú anònim.

Molts petons i molt d'ànim per a tota la gent que sofreix algun problema d'aquest tipus i per les seves famílies.

Marta

 

Pàgina web actualitzada 15/03/2019 10:38:10