"Em dic Marta, visc a Mazarrón, un poble situat a la província de Múrcia, tinc 26 anys i fa quatre que vaig donar la medul·la òssia, aproximadament després de dos anys en el Registre de Donants de Medul·la.

Recordo que el dia que em van anunciar que la meva medul·la era compatible amb la d'una dona malalta de leucèmia i que podia ajudar a salvar-li la vida vaig sentir una gran il·lusió dintre meu, que encara avui no puc explicar amb paraules. És molt especial sentir que en algun lloc del món hi ha una persona que viu gràcies a mi, i més especial encara saber que, quant a sang, som gairebé idèntiques. Per això, encara que no la conec, per a mi és la meva germana americana.

La sensació que tinc és que, en aquests casos, sempre es rep més del que es dóna. La intervenció per a extreure la medul·la és molt senzilla, sotmetre's a una operació així no significa res comparat amb el que significa salvar una vida. Recordo que a l'endemà de la donació, encara a l'hospital, un dels meus familiars em va preguntar si tornaria a fer-ho, "sens dubte", vaig contestar.

Ara que ha passat el temps, els meus sentiments no han canviat, me'n recordo tots els dies de la meva "germana americana". Afortunadament, la meva vida em va bé en tots els aspectes, no obstant això, encara no he sentit una satisfacció igual que la qual vaig sentir quan vaig saber que la meva medul·la havia salvat a una persona.

Aprofito l'ocasió per agrair a la Fundació Internacional Josep Carreras per tot el seu interès i per l'atenció prestada. Gràcies i em tenen per al que necessitin.

Marta"