Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Marta

Hola, em dic Marta, tinc 16 anys i volia compartir amb tothom el meu testimoni de lluita contra el limfoma.

Tot va començar l'estiu de 2013 quan van començar a sortir-me unes taques molt curioses per tot el cos. Vaig estar diversos mesos fent-me proves a Hematologia intentant esbrinar d'on procedien però no teníem respostes. Al cap d'uns mesos vaig començar a sentir uns dolors molt forts sobre la zona de la medul·la espinal que em debilitaven molt. Finalment aquest dolor va acabar paralitzant-me del pit fins als peus.

Després d'estar diversos dies sense poder moure el meu cos ni per aixecar del sofà, a l'hospital em van dir que m’havia d’operar d'urgències ja que tenia un coàgul a la medul·la espinal que probablement em deixés paraplègica per a la resta de la meva vida. Van decidir portar-me en helicòpter fins a l'hospital a Cadis pera la operació i en qüestió d'hores ja era al quiròfan.

Tots tenien prou clar que no tornaria a caminar però, per la seva sorpresa, al matí següent podia moure les cames. Un gran miracle! A la setmana d'estar ingressada em van informar que aquest coàgul a la medul·la espinal no era un coàgul sinó un limfoma de Hodking de 5.5cm que em pressionava la medul·la espinal.

A banda del limfoma també em van detectar un tumor estès pel tòrax i un altre a la melsa, a més d'un vessament de cor. Després de fer-me diverses proves aquella mateixa setmana van decidir començar amb el tractament. Aquest va consistir en 12 sessions de quimio d'unes sis o set hores cadascuna. Gràcies a Déu, a la vuitena sessió ja estava curada. No hi havia rastre del càncer. Malgrat això vaig seguir amb les sessions que em quedaven.

Ja fa més de mig anyet que tot va passar i les revisions van genial. Gràcies a Déu vaig perfectament i torno a fer atletisme que és el que més m'agrada. Amb això m'agradaria transmetre que de tot es pot sortir encara que la situació sembli molt difícil.

Vull donar-li molts ànims a tots aquests campions que hem passat o estem passant per això i als seus familiars. Que mai decaiguin i sempre tinguin un somriure a la cara. Amb positivitat tot es porta molt millor.

MOLTA FORÇA I MOLTS PETONS!

Marta

Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:24