"Em van detectar leucèmia gairebé per casualitat i me la van agafar molt a temps, així que no em va donar temps ni a plantejar-me el que em venia quan em vaig trobar a l'Hospital de Son Llaçer de Mallorca aïllada.

Vaig passar la primera fase i em van deixar sortir 5 dies. Va ser meravellós estar a casa. Vaig tornar a ingressar per realitzar el segon cicle de quimioteràpia que va anar bastant bé fins que, de sobte, una tarda vaig començar a trobar-me molt malament. Em van portar a la UCI i vaig passar allà tot l'aïllament. Tres dies en els quals vaig estar més prop de la mort que de la vida. No sé molt més ja que no m'ho han volgut explicar, només coses puntuals. Vaig marxar a casa a recuperar-me un mes i mig i vaig perdre totalment l'oïda dreta. Amb l'esquerra em defenso, gràcies a Déu.

Vaig tornar a ingressar per al trasplantament a l'Hospital Són Espases amb la gran sort que la meva germana era 100% compatible amb mi. Em van preparar per trasplantar-me. D'això ja fa més d'un any. Vaig passar l'estiu bé però al novembre de 2012 vaig recaure. Va ser un cop psicològic terrible.

Em van fer un nou trasplantament que no va servir de res i van tornar a preparar-me per a un tercer trasplantament. El 14 de desembre de 2012 em vaig sotmetre a aquest últim trasplantament el qual sembla que ara com ara ha anat bé, encara que no em vull i·lusionar molt. Ara em van retirant l'immunosupressor i només quedaran els antibiòtics.

Amb molt ànim i humor espero que aviat em diguin que puc fer una vida normal per complet, ja que cada dia em sento més forta, amb ganes de fer exercici i no cansar-me. Tot arriba al seu temps, per la qual cosa haig de tenir la paciència que segur que tots vosaltres heu après a tenir.

Ànim a tots, hem de vèncer-ho! Som els millors lluitadors i, mentre hi hagi vida, hi ha esperança. Gràcies als meravellosos metges, infermeres i avanços en la ciència. Tingueu fe i seguiu lluitant. Val la pena!"

Matilde