"Al setembre de 2012, al Max li va sortir un embalum al crani i dos més just a sota. Vam anar a urgències i totes les proves van sortir bé però ens van donar cita amb l’hematòloga per a la següent setmana.

Quan vam arribar a la consulta, el Max tenia molts embalums per tot el coll, així que la doctora ens va enviar una ecografia. Als tres dies li van fer l'ecografia i, aquest mateix dia, vam ingressar a l'hospital, ja que el primer embalum era un tumor. Aquí li van fer totes les proves, fins a una biòpsia d'un dels ganglis. El 5 d'octubre vam escoltar per primera vegada la paraula "histiocitosis". El Max es trobava en un nivell de risc mig i havíem de començar un tractament de quimioteràpia i cortisona a l'Hospital Sant Pau de Barcelona.

El Max va respondre molt bé al tractament i, després d'un any en lluita, a l'octubre de 2013 li van tornar a fer les proves. Aquestes van sortir molt bé i vam començar amb els controls. Però el 9 de desembre li va sortir un embalum a la mandíbula i les alarmes van tornar a saltar. Després de realitzar-li una punció, ens van dir que la malaltia tornava a estar latent, així que no ens quedava una altra que començar al més aviat possible amb un segon tractament una mica més agressiu. Així que al gener va entrar en quiròfan per col·locar-li el porth-a-cat i va començar sis mesos amb aquesta nova quimioteràpia.

Va finalitzar al maig i ara estem amb controls cada mes i esperant les anhelades proves per a setembre. Encara que amb temor, sé que sortirà bé però, si no és així, tornarem a barallar, si cap amb més força.

Estic súper orgullosa del meu príncep guerrer Max."

Chari, mare del Max