Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Mecanismes de control i progressió del mieloma múltiple

Investigador principal: Dr. Joan Bladé i Dr. Carlos Fernández de Larrea

El mieloma múltiple

El mieloma múltiple* és un tipus de càncer de la sang que afecta les anomenades cèl·lules plasmàtiques, que normalment produeixen els anticossos que ens defensen de les infeccions. És un dels càncers sanguinis més freqüents i afecta sobretot a persones grans. A l’Estat espanyol, la seva incidència anual en adults és de 40 nous casos per milió d'habitants i any, xifra que representa l’1% de tots els càncers i el 10% dels càncers de la sang. Com el seu cos produeix aquests anticossos de forma descontrolada, aquests pacients tindran anèmia, lesions òssies, danys renals i un alt risc d’infeccions. Malauradament és una malaltia incurable.

Per què necessitem investigar?

Abans d'utilitzar-se el trasplantament de moll de l’os i nous fàrmacs, la mitjana de supervivència d’un pacient de mieloma múltiple era de pocs anys, però amb la introducció de nous medicaments, el pronòstic ha millorat significativament, donant-se una mitjana de supervivència de més de 5 anys. Aquesta possibilitat pot augmentar considerablement si el pacient se sotmet a un trasplantament de medul·la òssia autòleg (amb la pròpia medul·la) però l’elevada edat dels malalts i/o el seu estat clínic sovint impedeixen aquesta intervenció.

Malgrat això, encara avui dia les recaigudes són freqüents i els successius tractaments ofereixen períodes lliures de la malaltia cada vegada més curts.

L’impacte de la nostra feina

Està demostrat que tots els pacients amb mieloma múltiple han passat anteriorment per estadis previs de la malaltia sense símptomes anomenats mieloma quiescent o GMSI (gammapatia monoclonal de significat incert). Les persones diagnosticades amb aquestes alteracions, sovint detectades en anàlisis rutinàries i molt freqüents en persones grans, tenen un risc més elevat de desenvolupar un mieloma múltiple. La nostra recerca pretén:

- Establir què fa que una cèl·lula malalta passi d’un estat que no presenta símptomes en el pacient a què ho faci

- Detectar els pacients amb més alt risc de desenvolupar un mieloma múltiple i tractar-los de forma precoç

- Allargar els períodes lliures de la malaltia amb noves combinacions de medicaments quimioterapèutics, incrementant la possibilitat de curació d’una proporció de pacients.

* El mieloma múltiple s’engloba dins d’un grup de malalties amb característiques semblants anomenat “gammapaties monoclonals” que també inclou la GMSI (gammapatia monoclonal de significat incert), el mieloma quiescent, l’amiloidosi i la Macroglobulinèmia de Waldenström.

Dossier informatiu de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras

Pàgina web actualitzada 03/04/2019 11:44:04