Micaela és una nena de 10 anyets molt alegre, tendra i sobretot VALENTA. El dilluns 29 d'agost de 2011 li van diagnosticar una Leucèmia Limfoblàstica Aguda Tipus B. Els símptomes van començar més o menys un mes abans: mals de cap, moltíssim cansament, poc apetit, pal·lidesa, dolor d'articulacions i febre, el que va fer saltar l'alarma.

Immediatament vam acudir al metge d'urgències de l'Hospital de Vilafranca del Penedès on, després de realitzar-li una anàlisi i un cultiu d'orina, li van detectar una infecció d'orina. Li van dir que subministrant-li antibiòtic per 10 dies i un antitèrmic milloraria, però en els següents 2 o 3 dies els símptomes continuaven i vam decidir novament consultar al metge de capçalera. Aquest ens va indicar que havia d'acabar els 10 dies d'antibiòtic per a poder realitzar-li una nova anàlisi. Durant aquest temps els símptomes anaven cada vegada a pitjor. I per fi transcorregut el temps segons nosaltres "de malson", desconeixent que el veritable malson estava tan sols començant, vam dur a la Micaela per les noves anàlisis. Aquesta vegada, quan van obtenir el resultat de l'analítica, al cap d'uns 15 a 20 minuts d'espera, va venir el metge i quan vaig veure el seu rostre completament desencaixat vam saber que passava alguna cosa greu.

Mentre ens explicava el diagnòstic, Leucèmia Limfoblàstica Aguda, sents que el terra se't obre i comences a caure en un precipici, però al mateix temps saps que has d'estar al 100% i treure forces. En aquest moment ens van derivar a l'Hospital Sant Joan de Deu (Barcelona). La nostra vida va canviar per complet. Anaven ocorrent coses noves molt de pressa i ens costava molt, a la Nassly, la seva germana de 16 anys, al seu pare i a mi, anar assimilant al mateix ritme, al costat de la Micaela, que havíem d'enfrontar-les, no amb por ni desesperació, que era el que per dintre sentíem, sinó com ella, amb una gran fortalesa i valentia, plantant-los cara amb un gran somriure.

Vam passar per transfusions (de sang, de plaquetes, d'albúmina), quiròfan (col·locació de catèter, puncions medul·lars i lumbars), quimioteràpia (vincristina, asparraginasa, clexane, metotrexate, mercaptopurina), caiguda del cabell, morfina per a atenuar el dolor, anades i vingudes de matinada a l'hospital per febre i ingressos freqüents per tractament. Ara ha entrat ja a la fase de manteniment i solament té revisió i analítiques cada mes. La Micaela ha pogut regressar a les seves classes del cole amb els seus amiguets i tornar a fer la seva tan anhelada vida normal.

Dintre de tota aquesta incertesa hem contat sempre amb l'immens afecte i el suport incondicional del magnífic equip d'autèntics professionals de la 8ª planta (hematòlegs, infermers, fisioterapeutes, nutricionistes, voluntariat, hospital de dia, etc.) de l'Hospital Sant Joan de Deu que ens van saber guiar per aquest dur camí i volem dir-los que estarem eternament agraïts per la seva labor.

Es diu que tot té una part positiva. Per a nosaltres és una gran veritat perquè hem conegut a persones meravelloses i mai ens hem sentit sols, sempre vam tenir una mà amiga per donar-nos suport.

El nostre pla com a família, que més que pla és el nostre major desig, és demanar a la gent que amb el seu granet de sorra (donació de sang i de medul·la òssia) puguem salvar moltíssimes vides d'éssers extraordinaris que es mereixen una segona oportunitat per a tornar a somriure.

Família de Micaela

Si vols informar-te sobre què és la donació de medul·la òssia per ajudar a molts pacients de leucèmia a tenir una oportunitat de curació, fes clic AQUÍ. Recorda que la donació de medul·la òssia és altruista, anònima i universal. Si t'inscrius com a donant de medul·la òssia, has d'estar disposat a fer efectiva la donació per a qualsevol persona del món que ho necessiti. Si vols més informació, escriu-nos a donants@fcarreras.es o truca'ns al telèfon gratuït 900 32 33 34 .

També pots fer-te soci de la Fundació Josep Carreras. Amb molt poc, ens ajudaràs a continuar investigant.