Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Michelle

La Celine tenia moltes ganes que arribés aquesta Setmana Santa. El que li feia més il•lusió era poder, finalment, tornar a pintar ous de pasqua amb la seva germana petita, la Michelle, i buscar juntes els ous de xocolata al jardí. Poder per fi tornar a ser una família normal!

Per la família de la Celine i la Michelle els darrers dos anys han estat angoixants: dos anys d'espera, de pors i d'esperança, dos anys que han canviat la vida de la família completament.

La Celine tenia nou anys quan la seva germana Michelle, dos anys més petita, va emmalaltir de leucèmia.

Michelle with sister
A l'esquerra, la Michelle, expacient de leucèmia i, a la dreta, la Celine, la seva germana. Ambdues viuen a Alemanya i la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia d'aquest país les ha ajudat.

Després d'aquest diagnòstic, la família es va ensorrar. Els seus pares recorden molt bé el moment en què van rebre el diagnòstic de la seva filla petita: "Leucèmia. Va ser un cop terrible per a nosaltres. Ens preguntàvem tantes coses: què significa exactament tenir leucèmia?, què passarà? I sobretot: es morirà la Michelle?".

before illness
La Michelle, el 2008, abans de caure malalta.

Després tot va anar molt depressa. El tractament va començar immediatament. Al principi semblava que la quimioteràpia estava funcionant bé i això ens alleujava a tots. Però llavors la família va rebre un nou cop: una anàlisi sentenciava que la Michelle tenia una forma complicada i molt poc freqüent de leucèmia. Un trasplantament de medul•la òssia no emparentat era la única cosa que podia salvar-li la vida a la petita.

En aquell moment va començar la recerca d'un donant a nivell mundial. Mig any després va arribar el moment esperat i la Michelle va rebre les cèl•lules del donant a la Clínica Universitària de Franckfurt.

Per a ella, la seva germana Celine i els seus pares, aquests van ser els pitjors dies de les seves vides. "Els dies i setmanes posteriors al trasplantament van ser espantosos per a tots nosaltres. La Michelle es trobava molt malament i teníem molta por per ella. Però la que ho va passar pitjor va ser la seva germana Celine", comenten els seus pares. Com el cos de la Michelle va quedar extremadament dèbil després del trasplantament i la més mínima infecció podia ser mortal, la Celine no podia anar a veure la seva germana petita a l'hospital. "La Celine sempre preguntava quan podria tornar a casa la Michelle. Li va fer molt mal no poder estar amb la seva germana en un moment tan difícil per ella. Parlaven molt per telèfon i això li va donar molta força a la Michelle."

guitar
La Michelle el 2009. Tocar la guitarra l'ajudava a oblidar-se una mica de la malaltia.

Però no només la seva germana gran trobava a faltar la Michelle. També els seus companys de classe i els seus amics del grup de dansa amb el què la petita s'ho passava tant bé abans de caure malalta van estar al seu costat. Amb les seves cartes i dibuixos li recordaven: "estem amb tu!".

picture

Les cartes dels seus companys de classe donaven a la Michelle força i ànims pel moment més dur de la seva vida.

Avui, un any i mig després del trasplantament de medul•la òssia, la Michelle es troba bé. Ha tornat a l'escola i a la seva estimada acadèmia de dansa. I la seva germana gran, la Celine, també està encantada. "Per fi la Michelle ha tornat a casa. Per fi podem tornar a ser una família normal", explica contenta.

 Doctor

Testimoni del Prof. Peter Bader, Director del Centre de trasplantaments de cèl•lules mare del Centre de pediatria de la Clínica Universitària de Franckfurt:

"La petita Michelle és un dels 50 nens i nenes que cada any han d'enfrontar-se a un trasplantament de medul•la òssia a la Clínica Universitària de Franckfurt (Alemanya). Per ells, el trasplantament és la darrera oportunitat per superar la leucèmia. El tractament és extremadament dur per a aquests petits pacients, que pateixen no només nombrosos efectes secundaris físics, sinó també un considerable desgast anímic.

Amb el suport de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia a Alemanya estem treballant amb el meu equip en una teràpia basada en l'esport i el moviment per nens malalts de leucèmia durant i després del trasplantament. Amb aquest programa, realitzen senzills exercicis diaris de resistència, força i coordinació durant les setmanes de la seva llarga estada a l'hospital. Un cop reben l'alta, continuem amb la teràpia esportiva en el tractament ambulatori posterior. Els primers resultats de l'estudi mostren que l'esport i el moviment en els pacients no només milloren la qualitat de vida, sinó que inclús poden arribar a pal•liar els efectes secundaris del trasplantament de medul•la.

Especialment en nens com la Michelle, gran aficionada a la dansa, una teràpia d'aquest tipus és decisiva a l'hora d'ajudar-los a superar millor els difícils dies a l'hospital durant i després del trasplantament. Poder veure avui a la Michelle ballant i rient és, pels seus pares però també per mi com a metge, un regal excepcional".

Prof. Dr. med. Peter Bader

Coneix millor les activitats de la Fundació Josep Carreras a Alemanya (en alemany)

Descobreix alguns exercicis beneficiosos per la recuperació dels pacients.

Fes-te soci de la curació de la leucèmia i les altres hemopaties malignes, AQUÍ

Informa't sobre la donació de medul·la òssia, AQUÍ

Pàgina web actualitzada 26/05/2019 18:17:43