Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Miguel

"El juny del 2009, el Miguel va començar a posar-se malalt. Una febre que no baixava ens va dur al primer ingrés a l'hospital. Després d'antibiòtics, vam tornar a casa però seria per pocs dies ja que, des del juny al setembre, vam tenir tants ingressos que ni recordo quants. Es feia una pupa i anàvem a l'hospital, respirava algun virus i anàvem a l'hospital... El problema, fins a llavors, era que no tenia neutròfils, així que vam començar a aïllar-nos de tot i tots perquè no agafés res. Durant aquests mesos es van fer aspirats de medul·la i altres proves perquè es preveia que pogués haver una leucèmia darrera de tot això, però no apareixia res.

Miguel, expacient de leucèmia limfoblàstica aguda

Segons passaven els dies la seva medul·la va començar a funcionar pitjor i ja no només els neutròfils no remuntaven, tampoc els glòbuls vermells ni finalment les plaquetes. Amb aquest pla, el metge va pensar que teníem davant de nosaltres una aplàsia medul·lar però, al tercer aspirat, va aparèixer: leucèmia limfoblàstica aguda.

El 29 de setembre del 2009 es va diagnosticar la malaltia i, com estàvem ingressats ja, a l'endemà vam començar amb tot: port-a-cath, quimio i d'altres; una autèntica carrera de fons.

Després de mes i mig ingressats vam sortir a veure el sol, inflats com una pilota pels corticoides, però amb una gran alegria perquè ja sabíem què era el que ens passava i també sabíem que existia tractament i que havia moltes possibilitats que sortís bé. A més, i el més important, el Miguel no havia perdut mai el seu somriure.

Miguel, expacient de LLA, amb la seva mare

Tot aquest temps; ingrés després d'ingrés, nits i més nits d'hospital, alts i baixos amb la medicació, setmanes aïllats a caseta sense defenses, suspensions de tractament per estar fluixets i algunes cosetes més... Ens va dur a com estem avui; fenomenal.

Miguel, expacient de LLA

Al Miguel li van treure el port-a-cath el mes passat i, això, per a tots suposa un pas de gegant. Va al cole amb normalitat, va a piscina un cop per setmana, va a patinatge perquè li apassiona, anem a totes les festes d'aniversari a les quals ens conviden, ens apuntem a tots els plans que surten i, a més de tot això, ha trobat una xicota jeje; qui ens ho havia de dir.

Així que, nois, hem tingut la sort de, a dia d'avui, seguir gaudint de la vida tots junts i això cal aprofitar-lo tots els dies. Per tant, tots els qui estigueu passant pel mateix, lluiteu, lluiteu i comenceu a córrer contra la leucèmia com diem nosaltres, que som "unoentrecienmil".

Una salutació,"

Sonia

Pàgina web actualitzada 15/03/2019 10:38:11